NON SOLO FLAUTA

Música amb ritmes llatins

2011-06-14T12:33:00.000-07:00

Música amb ritmes llatins (EMM Sant Andreu, Concerts d'instrumentistes 20 de juny de 2011)
Aquesta audició sobre música Sudamericana està dividida en 3 apartats:

Música popular llatinomericana, Els ritmes llatins triomfen arreu del món, El tango

Cada alumne ha preparat un petit text explicatiu de la seva obra a partir del qual hem fet el guió de l'audició que serà narrat pels propis alumnes.
Introducció
Lídia: La música llatinoamericana és la música de tots els països d'Amèrica llatina, inclós el Carib.
Gerard: L'origen d'aquesta música es remunta al contacte de tres cultures:
La cultura de la península ibèrica, la música africana, amb l'arribada dels esclaus a les plantacions i la cultura indígena.
Cèlia: Així doncs, podem dir que la música llatina és una barreja de tres cultures: l'europea, l'africana i l'indígena.
Maria: De la música europea han tret les formes musicals, especialment en la manera de compondre cançons.
Marina: De la música africana, el predomini del ritme i la percussió.
David: De la música indígena l'ús dels instruments de vent com les flautes, i patrons rítmics simples tocats amb instruments de percussió senzills.

Música popular sudamericana

Cèlia: El quintapesares té molts trets típics de la música d'Amèrica llatina com és el ritme de les síncopes i el fet d'usar ritmes molt repetitius.

Cèlia Borregón, El quintapesares - Tradicional
Cristina: La meva peça parla de les estrelles quan no hi ha lluna, és una cançó tradicional del Perú.

Cristina Pesantes, Stars, no moon - Popular peruana
Teresa Torres, El cóndor passa - Popular peruana
Ítaca Font, La rosa vermella- Popular brasilera
Roger Soto, Cançó peruana - Popular peruana

Els ritmes llatins triomfen arreu del món
Pat: Als anys 1960 la música sudamericana va triomfar a Estats Units en dos escenaris molt diferents: el rock and roll i el teatre musical.

Pat Fanlo i Anabel salón, La bamba - Popular mexicana
Martí: Amèrica és una de les peces més conegudes de West side story, un musical que explica de manera moderna l'història de Romeu i Julieta.
Martí Sánchez, Amèrica - L. Bernstein
Pau Garro, Lambada - Popular mexicana

Lídia: Altres compositors clàssics, han barrejat la música clàssica europea amb la música tradicional dels seus països:
Sara: Mahle Ernst: És alemany però a l'any 1951 es va traslladar a Brasil. Grande Magoa està basada en la pena i tristesa que va sufrir per la mort de la seva filla flautista que va morir molt jove.
Sara Díaz, Grande magoa - E. Mahle
Lídia: La modhina és el gènere musical més antic de la música brasilera. És un tipus de música tranquil, en mode menor, i amb lletres que ens parlen de l'amor.

Lídia Martínez, Modinha - H. Villa-lobos

El tango
Andrés: Però sens dubte el ball sudamericà més conegut arreu del món és el tango. La cumparsita és un tango la melodia va ser creada i escrita entre finals de l'any 1915 i principis de 1916 pel músic uruguaià Gerardo Matos Rodríguez.
M’agrada el ritme que té, destaca en la música llatina.

Andrés Sánchez, La cumparsita - G. Matos
Berta López, Tango - X. Boliart
David: Les quatre peces que tocarem a continuació estan dedicades cadascuna a una estació.
Gerard:Tot i això, el seu compositor, Astor Piazzolla no les va compondre totes alhora com una sola peça, i sempre les va tocar com a obres independents.
Maria: Els músics, en interpretar-les juntes, les han agrupat sota diferents noms: Les estacions, la Suite porteña o Les quatre estacions de Buenos aires.
Irene: Astor Piazzolla va ser un compositor argentí que va renovar totalment el llenguatge del tango i el va donar a conèixer al món amb el seu grup, el Quinteto Nuevo tango.
David: Piazzolla definia el tango com a música contemporània de Buenos Aires. Jo tocaré ela Primavera porteña. La peça reflexa el ritme crispat, encara que també melancòlic de la capital argentina convertida en metròpolis.

David Pesantes, Primavera porteña- A. Piazzolla
Gerard: Jo tocaré el Verano porteño. Crec que aquest nom li escau ja que desprès una calidesa maternal i envolvent com l'estiu. Ës molt maca i crec que tothom l'hauria d'escoltar almenys una vegada.
Gerard Del Oso, Verano porteño- A. Piazzolla
Maria: Otoño porteño és una peça que simbolitza la tardor ja que igual que a la tardor és produeixen canvis de temps, a la peça trobem dues parts ben diferenciades: una més marcada i l'altra més nostalgica.
Maria Castellví, Otoño porteño- A. Piazzolla

Irene: La peça que jo os tocaré és Invierno Porteño, que va ser composta l’any 1970. És una peça que representa molt bé l’hivern a Buenos Aires, ja que té trossos ràpids que podrien imitar el vent i les plujes dèbils però continues, i trossos lents que s’identificarien amb la suavitat de l’hivern a la capital argentina.

Irene Miguel, Invierno porteño- A. Piazzolla
Cèlia: Chatanooga és una ciutat de Tenesse per on passaven tots els trens que es dirigien a Sudamèrica.
Lídia: En un viatge en un d'aquests trens, l'equip format pels compositors Gordon i Warren va compondre aquesta obra.
Maria: La cançó, gravada per Glen Miller i la seva orquestra va ser presentada l'any 1941 a la pel·lícula Sun Valley Serenade.
Marina: La cançó es va convertir en el primer disc d'or de l'història en vendre 1'2 milions de còpies.
Gerard: En la peça podreu reconéixer el ritme del tren i els seus xiulets.
Ensemble de flautes, Chatanooga Choo-choo - G. Miller

H. Villa-Lobos, Modinha

2011-06-01T06:50:00.000-07:00

La modinha és un gènere músical brasiler que ja era popular al s.XVII, per això es considera que és el gènere musical més antic de la música brasilera.
Aquesta música va arribar al Brasil amb els portuguesos, i era un tipus de música culta i cortesana. Amb el temps es va començar a tocar al carrer. El contacte amb les cultures indígenes va fer que adoptés ritmes més sincopats i complexos, finals de frase femenins i una riquesa harmònica més gran amb retards i anticipacions.

Les lletres acostumen a ser amoroses i tot sovint es tocava com a serenata. El tempo és més aviat tranquil i el mode acostuma a ser menor. Al principi s'interpretava amb guitarra i veu, però després es va fer freqüent la flauta i el cavanquinho.

Heitor Villa-Lobos, viloncel·lista, compositor i pedagog brasiler. Es va interessar molt per la cultura folklòrica del seu país, i va realitzar nombrosos viatges per conèixer la música dels llocs més remots (d'un dels seus viatges explica que va conèixer caníbals). Com a compositor va ser molt prolífic, entre les seves obres, trobem simfonies, música coral i música de cambra sobretot.
L'altra faceta seva és la de pedagòg, des de 1930 va ser responsable de l'educació musical del seu país.

Altres obres per a flauta:

Bacchiana brasilera, No. 6 per a flauta i fagot (1938)

Choros, No. 2 per a flauta i clarinet (1921)

Sextuor Mystique, per a flauta, oboè, saxòfon, arpa, celesta i guitarra (1917)

Quartet Simbòlic, per a flauta, saxòfon, viola, arpa, celesta i veus femenines (1921)

Quintet em forma de choros, per a flauta, oboè, clarinet, corn anglés o corn i fagot (1928)

Quartet, per a flauta, oboè, clarinet i fagot (1928)

Assobio a Jatol (The Jat Whistle,) per a flauta i violoncel (1930)

Distribuição de Flores per a flauta i guitarra (1937)

Quintet Instrumental, per a flauta, violí, viola, violoncel i arpa (1957)

A. Piazzolla, Suite porteña

2011-05-20T10:26:00.000-07:00

Les Estacions, la Suite porteña o Les quatre estacions de Buenos aires, són alguns dels noms pels que és conegut aquest grup de peces que A. Piazzolla va compondre com a obres separades i que rarament interpretava com a una obra en conjunt.

Originalment van ser compostes per al seu quintet Nuevo tango, però després, com ha passat en la majoria de les seves obres s'han fet arranjaments per a altres instruments.

Verano porteño composta l'any 1964 és la primera de totes les estacions i va ser composta com a música incidental de l'obra teatral "Melenita de Oro" d'A. Muñoz.

Otoño porteño va ser la segona composta l'any 1969.

Primavera porteña i Invierno porteño són de l'any 1970.

Astor Piazzolla, compositor i bandeonista argentí. Va estudiar música clàssica amb Nadia Boulanger. És conegut principalment per haver renovat totalment el llenguatge del tango. Això li va valer les crítiques dels tanguistes tradicionals, en canvi va ser lloat per intel·lectuals i músics moderns.

Amb el seu grup Quinteto Nuevo Tango, format per violí, bandoneon, guitarra elèctrica contrabaix i piano, va realitzar nombroses gires amb les que va donar a conèixer la seva música arreu del món.

Entre les seves obres més conegudes hi ha Adiós Nonino, que va dedicar al seu pare en morir l'any 1959. D'aquesta obra s'han fet més de 300 versions.

Verano porteño interpretat pel Quintet Tango Nuevo:

Otoño porteño interpretat per A. Piazzolla (Live in Montreal) :

Fonts:

http://es.wikipedia.org/wiki/Astor_Piazzolla

http://en.wikipedia.org/wiki/Estaciones_Porteñas

D. Alomía Robles, El cóndor passa

2011-05-20T07:45:00.000-07:00

El cóndor passa és un sarsuela composta per Daniel Alomía Robles l'any 1913 amb un text de Julio de la Paz. En aquesta sarsuela trobem la famosa cançó de El cóndor passa, basada en una melodía tradicional dels Andes.

La sarsuela parla de l'enfrontament dels indígenes amb els conqueridors que exploten les mines. El cóndor representa la llibertat.

La cançó apareix al final de l'obra. Els primers compassos es basen en una cançó d'amor tradicional en llengua quechua.

Als anys 1970 Paul Simon en va fer una versió que es va fer famosa a tot el món. L'any 2004 va ser declarada Patrimoni de la Nación de Perú.

Com a anècdota podem explicar que va ser inclosa dins de les cançons que porta el Disc d'or de la nau Voyager, com a part de la música que enviem als extraterrestres que la sonda Voyager pugués trobar.

Aquesta versió per guitarra del mestre Eduardo Falu és molt recomenable:

Escolteu la versió de Simon& Garfunkel:

Fonts:

http://es.wikipedia.org/wiki/El_cóndor_pasa

Tradicional mexicana - La bamba

2011-05-20T07:27:00.000-07:00

La bamba és una melodia tradicional mexicana per a ser ballada per una o dues parelles.

Es creu que el seu orígen es remunta al s.XVII i que era una cançó satírica sobre les mesures que el virrei va pendre per defensar els ciutadans de Veracruz dels pirates, quan ja era massa tard.

Durant els anys 1960, diversos grups de rock d'Estats Units la van popularitzar. La versió més famosa és la de Ritchie Valens.

En aquesta versió s'utilitzen els acords, sobre l'escala de Do Major:

I-IV-V = C-F-G
L'harmonia es desenvolupa durant dos compassos:

I-I-IV-IV/V

V-V-V-V

Escolteu la Bamba en versió de Ritchie Valens:

La bamba té diversos versos que han anat canviant segons el cantant:

"Para bailar la BambaPara bailar la BambaSe necesita una poca de graciaUna poca de gracia pa mi y pa ti yaY arriba y arriba, Y arriba y arribaPor ti seré, por ti seré, por ti seréYo no soy marinero. Yo no soy marinero.Soy capitán. Soy capitán. Soy capitán.Bamba, bambaBamba, bambaBamba, bamba."

Una altra versió deia:

Para subir al cielo, para subir al cielose necesita una escalera grande".una escalera grande y otra chiquita".Ay, arriba y arriba, Y arriba y arribaPor ti seré, por ti seré, por ti seré

Fonts:

http://es.wikipedia.org/wiki/La_bamba
http://mimundoespanol.blogspot.com/2009/09/la-bamba.html

Popular brassilera - Lambada

2011-05-20T07:17:00.000-07:00

La lambada és un ritme i un ball que neix a Brasil cap els anys 1970.
L'origen de la lambada és un ball antic anomenat carimbó. Aquest era un ball sensual que les dones ballaven amb una faldilla molt curta per atreure els homes.

Aquest ball va anar canviant i cada cop va anar agafant ritmes més forts. En portugués lambada significa cop fort i aquesta paraula es va anar popularitzant per descriure aquest tipus de ball.

La lambada es va popularitzar a tot al món en la versió del grup Kaoma. Un empresari francès va descobrir aquest grup durant un viatge al Brazil i els hi va organitzar una gira per tot el món que va fer que aquest tema es tornés mundialment conegut.

Escolteu aquest vídeo amb Lambada interpretada pel grup Kaoma:

La lletra de la cançó:
Llorando se fue,quien un dia me hizo llorar
Llorando se fue, quien un dia me hizo llorar…

Llorando estara, recordando el amor Que un dia no
supo cuidar Llorando estara, recordando el amor
Que un dia no supo cuidar…

(El recuerdo ira con el donde este el recuerdo
estara siempre con el)

Danza sol y mar guardaré en el othar El
amor perdido encontraras Lambando estaré al
recordar que este amor Por un tiempo fue el rey

(El recuerdo ira con él donde este El
recuerdo estará siempre con él)

Llorando estará recordando el amor Que un
día no supo cuidar

Canción risa y dolor melodía de
amor Un momento que jamás volverá

FONTS:
http://sitioinformativo.blogspot.com/2010/02/lambada-kaoma.html

L. Berstein - West side story

2011-05-20T06:46:00.000-07:00

West side story és una obra de teatre musical i una pel·lícula inspirada en l'obra Romeu i Julieta de W. Shakespeare.

L'argument situa l'amor de Romeu i Julieta a Nova York, on dues bandes juvenils rival s'enfronten. D'una banda hi ha els Sharks, portorriquenys i de l'altra els Jets, estadounidencs d'origen irlandès.

Els enamorats són Toni, un ex-membre dels Jets i Maria la germana del cap dels Sharks; això provoca nombrosos enfrontaments entre les dues bandes i té un final tràgic.

El musical es va estrenar a Nova York el 1957 i va ser innovador pels balls, les coreografies, la música que introduïa ritmes llatins i de jazz i la temàtica.

La música està composta per L. Bernstein. La seva orquestració és la més elevada de l'història dels musicals doncs requereix 30 músics.

Amèrica és una de les cançons més famoses. En ella trobem la il·lusió dels emigrants per arribar a un país on tot són oportunitats, on es viu en llibertat, on hi ha una societat de consum i modernitat, però per una altra banda, també hi ha la decepció dels emigrants que pateixen el racisme i la pobresa.

Anita, la núvia del cap dels Sharks canta els avantatges de viure als EE.UU mentre que Bernard respon amb ironia que tots aquests avantatges són només per als blancs.

La posada en escena és en un terrat on els nois i noies dels Sharks parlen de les seves vides a Estats Units.

El compositor indica a la partitura Tempo de huapango (un ball mexicà en compàs 6/8) i construeix un ritme exòtic amb l'aternança del compàs de 3/4 i 6/8, aquesta variació és el que li dona a la peça el seu ritme original.

Escolteu America en aquest vídeo de la pel·lícula West side story:

Fonts:

http://es.wikipedia.org/wiki/West_Side_Story

http://es.wikipedia.org/wiki/America_(West_Side_Story)

Itay Talgam - Dirigeix com un gran director d'orquestra

2011-02-24T10:27:00.000-08:00

I. Talgam, és un director d'orquestra israelià que actualment ha reconvertit la seva carrera com a formador de lídersen l'àmbit dels negocis. En aquest xerrada parla del lideratge a través de l'anàlisi de 6 grans directors d'orquestra del s.XX.
No us perdeu aquesta fantàstica xerrada.

Música de poetes

2011-02-17T11:33:00.000-08:00

Música de poetes, un espai virtual per a la música i la literatura, que us convida a conèixer les cançons que músics catalans han fet amb els nostres millors poetes, algunes de les quals, hores d'ara, són difícils de trobar al mercat. A més de les cançons, hi trobareu també una sèrie de continguts complementaris sobre recursos poètics, que pot ser d'utilitat tant per al públic en general com per treballar des de diferents àmbits disciplinaris (música i llengua catalana especialment). L'espai s'actualitza periòdicament : visiteu-lo i gaudiu de les cançons i dels poemes!

Vamos a la cama...

2011-02-17T11:24:00.000-08:00

Vamos a la cama from Ricard Gimeno on Vimeo.

Els instruments de l'orquestra

2011-02-17T10:59:00.000-08:00

En aquesta pàgina de l'XTEC trobareu una sèrie de jocs relacionats amb els instruments de l'orquestra.
Podeu pintar dibuixos, enviar postals, fer trencaclosques i jocs d'audició, entre altres propostes.
Cliqueu aquí per accedir a la pàgina.

Practica amb les armadures

2011-02-17T10:45:00.000-08:00

A la pàgina de José Rodríguez Alvira podeu trobar un munt de recursos per a l'autoaprenentatge de la música.

Us recomano aquests dos exercicis per practicar amb les armadures.
En el primer us demanarà que poseu l'armadura que correspon a una tonalitat, major o menor.

Si voleu provar cliqueu aquí.

En el segon us demanarà que digueu a quina tonalitat, major o menor, correspon l'armadura
que veieu.Si voleu provar cliqueu aquí.

Fulls de pentagrames al teu gust

2011-02-17T10:02:00.000-08:00

Blank sheet music
Amb aquesta eina pots fer-te els fulls pautats i després imprimir-los.
Clica aquí

A. Borodín - Danses polovtsianes del Príncep Igor

2011-02-16T09:39:00.000-08:00

Les danses polovtsianes formen part de l'òpera Príncep Igor, però s'interpreten sovint separadament, tan en la seva versió orquestral com coral.
El nom fa referència als pólovtsy, nom rus per al poble dels cumans. Els cumans eren una tribu nòmada que vivia al nord del mar Negre i del riu Volga. Els podem trobar a diverses parts de l'Europa oriental durant el s.XVI, com ara Hongria i Romania. Parlaven el cumà, una llengua morta avui en dia.

L'òpera del Príncep Igor està basada en un text antic, del s.XII, Els contes de la campanya d'Igor, que narra la campanya fracasada que el príncep Igor va dur contra els cumans.
Tot i que Borodín treballà en aquesta òpera durant més de 20 anys va quedar inacabada i van ser altres compositors, Rimski Kórsakov i Glazunov els que la van acabar d'orquestrar.

Alexander Borodín. Compositor i químic rus. Fill il·legítim d'un príncep va rebre una bona educació, com un fill d'una família noble. Pel que fa a la música va ser un autodidacta, va aprendre tot sol a tocar la flauta, el violoncel i el piano. Fou un compositor destacat del nacionalisme rus dins del grup conegut com a Grup dels cinc, però sempre es va dedicar més profundament a la seva carrera com a químic. Les seves obres més conegudes són l'òpera El príncep Igor i A les estepes de l'Àsia central.

Riccardo Muti. El Arte de la Dirección Musical

2011-02-13T13:30:00.000-08:00

La preservación de sonidos en peligro de extinción gana adeptos

2011-02-02T13:11:00.000-08:00

La preservación de sonidos en peligro de extinción gana adeptos

Raquel Quelart

La Vanguardia, Miércoles, 2 de febrero 2011

Solemos captar la imagen de un lugar mediante la fotografía o el dibujo, pero no es algo tan común registrar su sonoridad. Es precisamente lo que hacen los practicantes del coleccionismo de sonidos o fonografía, una técnica que consiste en hacer grabaciones que permitan elaborar paisajes sonoros. Un concepto que el ambientalista canadiense Murray Schafer definió como “el entorno acústico, el campo total de sonidos donde quiera que estemos”. “Nos gusta recoger de manera acústica esos paisajes naturales que todavía persisten. Algunos, con los años, irán desapareciendo, por lo que nuestro trabajo, en cierta forma, es guardarlos antes de que eso ocurra”, apunta el experto en fonografía Mikel R.Nieto. (Leer más)

Os recomiendo ver el vídeo "A la caza de sonidos en el Delta del Llobregat"

N. Rimsky-Korsakov - Cançó de l'Índia

2011-02-01T12:15:00.000-08:00

Nikolai Rimsky-Korsakov, Song of India de l'òpera Sadko
L'òpera Sadko va ser composta l'any 1898. Està basada en una llegenda èpica russa.
Sadko era un pobre músic que tocava un instrument de corda tradicional rus anomenat gusli. Un dia trobant-se molt trist perquè ningú el volia contractar va començar a tocar al costat del llac Ilmen. El zar del mar el va escoltar i va proposar-li de fer-lo ric amb la condició de que tornés cada dia a tocar a la vora del llac. El zar li va dir que desafiés amb una juguesca als comerciants dient-los que era capaç de treure peixos d'or del llac. Els comerciants es van riure d'ell i van acceptar, però llavors, el zar del mar va donar-li els peixos i en cobrar la juguesca es va fer ric.
Els diners el van canviar i va voler fer-se amb tot el comerç de la zona i en no aconseguir-ho va deixar d'anar a tocar a la vora del llac. Enfadat el zar del mar provoca tormentes que amenacen els vaixells de sadko i vol retenir-lo amb ell al mar perquè continui tocant el gusli.
Finalment aconsegueix alliberar-se del pacte fet amb el zar del mar i es converteix en un homa bo i generós.

Per donar-li un aire oriental, el compositor utilitza l'escala cromàtica.

Fragment de l'òpera Sadko: Cançó índia

Song of India en una versió per a violí i piano

E. Grieg - Peer Gynt

2011-02-01T11:59:00.000-08:00

Peer Gynt Op. 23 va ser composta per E. Grieg en 1876 per a una obra teatral de H. Ibsen.

La música va tenir molt èxit en el seu moment i per això Grieg la va arranjar en dues suites orquestrals. Avui en dia sols s'interpreten aquestes suites, en canvi l'obra teatral original ha quedat oblidada donada la dificultat per a muntar l'obra amb la música.

La suite núm. 1, per a orquestra simfònica, té 4 moviments: El matí, Mort d'Ase, Dansa d'Anitra i A la cova del rei de les muntanyes.

Podeu escoltar la història en el vídeo d'El relat animat.

El matí obre la primera suite. En l'obra teatral era la número 13, i actuava com a preludi del IV acte; tammateix la melodia ja apareixia en el número anterior, amb resonàncies cèltiques. El tema comença amb un solo de flauta que es converteix en un diàleg amb l'oboè fins que finalment la corda el reprèn i el desenvolupa. Finalment és la trompa qui el reprèn i el conclou esvaint les notes en l'aire.

El matí és una obra emblemàtica de la música descriptiva. La frase de la flauta i l'oboè evoca en l'oient el despertar del matí amb el cant dels ocells i l'entrada de la corda suggereix el sol sortint per l'horitzò.

L'únic aspecte en el que la música no descriu exactament l'escena és en el fet que aquesta es desenvolupa al nord d'Àfrica on Peer Gynt s'instal·la després de la mort de la seva mare. Certament la música no té cap mena de relació amb la música africana.

La mort d'Ase, la mare del protagonista té lloc a l'acte III. Grieg va escriure per a aquesta escena una peça molt dramàtica Andante doloroso per a corda amb sordina. L'escena és un diàleg entre mare i fill en el que Peer Gynt intenta convèncer la seva mare de la bona acollida que tindrà al cel, mentre que ella li explica la seva preocupació per les bogeries que pugui fer el seu fill.

La desolació que provoca aquest número ha fet que hagi estat usat sovint per a documentals de guerra.

Dansa d'Anitra, l'escena té lloc al desert quan la jove Anitra, a qui ell vol raptar, balla a la tenda d'un xeic àrab. La dansa té ritme de massurca i està dominada pel pizzicato suau dels violins i el triangle.

A la cova del rei de la muntanya, descriu el rei dels gnoms. Contrariament al que pensem a la mitologia noruega els gnoms no són bones criatures, sinó éssers sanguinaris que devoren a tothom que s'endinsa en els seus dominis.

Font:

LLADE, M.: Peer Gynt, suites núm.1 i núm.2 de Edvard Grieg. ARCE, Revistas culturales: Melómano nº 88, junio 2004

Música del Romanticisme (Concert d'alumnes)

2011-01-20T07:58:00.000-08:00

El Romanticisme (EMM Sant Andreu, Concerts d'instrumentistes 7 de febrer de 2011)
Aquesta audició sobre música del Romanticisme està dividida en 5 apartats:

Petites formes musicals, L'estil de vida romàntic, Música i literatura, El Romanticisme de fi de segle i Música de saló.

Cada alumne ha preparat un petit text explicatiu de la seva obra a partir del qual hem fet el guió de l'audició que serà narrat pels propis alumnes.

Introducció

David: El Romanticisme és un moviment artístic que es va originar a Alemanya a finals del s. XVIII en la literatura, i que de seguida va influenciar a totes les arts, entre elles la música.
Irene:En música el Romanticisme el situem al s. XIX, entre els anys 1815 i 1910.

David: Els romàntics volien trencar amb la tradició i l'ordre establert.
Irene: Eren uns revolucionaris que cercaven la llibertat, i donaven molta importància al sentiment i al contacte amb la naturalesa.

Pau Garro i Pat Fanlo, Marcia de G. Rossini (fragment)
1. Petites formes musicals

Pat: El primer període del Romanticisme es situa entre el 1800 i el 1830. Els principals compositors són Ludwig van Beethoven i Franz Schubert.

Pau: Una característica de la música romàntica és el gust per les petites formes musicals. Pat: Aquestes obres, sovint d'estructura lliure, permetien al compositors expressar millor els seus sentiments.
Pau: Les peces que sentireu a continuació en són un exemple:

Teresa Torres, Minuet de F. Schubert.

Jo tocaré un minuet de Franz Schubert. Un minuet és una dansa social, tipus ballet, d'origen francès, per a dues persones. Grans compositors de la música clàssica s'han servit d'ella per a les seves obres.
Cristina Pesantes, Moment musical de F. Schubert.
Els moments musicals són una sèrie de peces breus per a piano que Schubert va compondre sota el nom de Six momens musicals. Des de llavors, aquest nom inventat per Schubert, s'ha usat per a aquest tipus de composicions.
Gerard Del Oso, Serenade de L. van Beethoven
Pau Garro i Pat Fanlo, Marcia de G. Rossini

2. L'estil de vida romàntic (1830-1850)
Gerard: Entre els anys 1830 i el 1850 ens trobem ja en ple Romanticisme.
Andrés: Pel que fa al seu estil de vida, els romàntics sovint van tenir vides molt tràgiques i molts d'ells van morir molt joves després de patir malalties i penúries.
Gerard: Una altra característica dels compositors romàntics és que tenien al costat dones excepcionals, tan des del punt de vista humà com artístic.
Andrés: Aquest és el cas de Clara Schumann i la seva relació amb Robert Schumann i amb Johannes Brahms.

Roger: Clara Schumann era una pianista i compositora molt bona. El seu pare la va ensenyar de molt petita a tocar el piano i feia concerts amb només 11 anys. Es va enamorar d'un alumne del seu pare, en Robert Schumann, i es van casar tot i que el seu pare s'hi va oposar.

Ítaca: Clara Schumann, Robert Schumann i Johannes Brahms van ser molt amics. En morir Robert Schumann, Clara Schumann i Johannes Brahms van tenir molt bona relació. Brahms sempre li tocava les seves obres noves abans d'estrenar-les i ella era sempre la primera en tocar-les en públic.
Roger: Ara tocarem una peça de Schumann i una altra de Brahms:

(Marxa dels soldats de R. Schuman).

(Cançó de bressol de J. Brahms).

3. Música i literatura

Maria: Els compositors romàntics tenien una forta vinculació amb la literatura, com podem veure en la música incidental i la música descriptiva.
Anabel: La música que acompanya a una obra teatral és anomenada música incidental. La seva funció és crear un fons per a l'escena i afegir expressivitat i dramatisme.
Berta: D'altres vegades, la música es converteix en una descripció de situacions o d'objectes, de les forces de la natura o dels sentiments, en aquest cas parlem de música descriptiva.

Sara: La meva peça pertany a l'obra el Carnaval dels animals. És la Marxa reial del rei lleó i a mi em sembla que tracta d'un lleó que va per l'aire lliure disfrutant de la natura.Marxa reial del rei lleó de C. Saint-Saens

Berta: La meva peça també pertany a l'obra el Carnaval dels animals. És El cigne. Per a mi aquest cigne està nedant content i es capbussa per a agafar arrels i se li acaba l'aire i ha de pujar. El cigne sembla molt feliç amb la seva vida. El Cigne de C. Saint-Saens

Andrés Sánchez, El matí de E. Grieg

Anabel Salón, Escena del Llac dels Cignes de P.I. Tchaikowsky

La meva peça pertany a l'obra El llac dels cignes de Tchaikowsky. És una peça molt tràgica perquè és el moment en què el cigne mor.

Maria Castellví, Minuet de l’Arlesienne de G. Bizet

4. El Romanticisme de fi de segle (1890-1910)
Lídia: Cap a finals de segle molts compositors van començar a introduir en les seves obres sonoritats d'altres cultures.
Cèlia: Al principi els compositors intentaven imitar la música d'altres països, però amb la Exposició Universal de París de l'any 1889 van tenir la oportunitat de sentir de viu en viu música de llocs remots.
Lídia: En aquesta exposició van poder sentir per primer cop el so del gamelan indonesi.
Cèlia: Gràcies a aquest contacte van conèixer noves escales que van començar a usar a les seves obres per trencar amb la tradició.

Cèlia: La peça que tocaré jo, s'anomena Madrigal i es una de les seves primeres obres per a flauta de Philip Gaubert.
Un madrigal és una composició per a veu que va néixer al Renaixement i va ser molt conreada durant aquesta època i el Barroc. En aquesta obra utilitza escales modals, com l'escala frígia i mixolídia i escales orientals com l'escala de tons. L'ús d'aquestes escales li donava en la seva època un color molt diferent i feia que la peça sonés molt moderna.

Lídia Martínez, Cançó Índia de Rimsky-Korsakoff

Cèlia Borregón, Madrigal de Ph. Gaubert

5. Música de saló
David: Al llarg del s.XIX la flauta va ser un instrument poc apreciat pels compositors
Irene: Fins que Boehm no la va reformar, donant-li la mecànica que té avui en dia, van ser pocs els compositors romàntics que van escriure obres per a flauta.
David: La majoria d'obres van ser escrites pels propis flautistes i moltes d'elles són música de saló.
David: Al s. XIX, es van posar de moda les reunions en els salons privats de la burgesia, com a un símbol de prestigi social.
Irene: Als salons burgesos, es donaven cita els personatges més il·lustres de la burgesia i els artistes. Molts compositors escribien obres per a ser executades en aquestes vetllades, per això aquest tipus de música va anomenar-se música de saló.
David:La música de saló solia consistir en obres breus, de fàcil escolta i de lluïment per als intèrprets, encara que també s'hi interpretaven obres més serioses que feien una primera estrena als salons, com a pas previ a la seva estrena professional.
Irene: Jo interpretaré una obra de Benjamín Godard, un compositor molt famós en la seva època per la seva música de saló.
David: Gaetano Donizetti en canvi és molt conegut per la seva obra lírica, però també va compondre música de saló com la Sonatina per a flauta i piano que interpretaré.

Irene Miguel, Allegro de B. Godard

David Pesantes, Sonatina de G. Donizetti

Fonts:
Exposició universal de París 1889

C. Saint-Saens - El carnaval dels animals

2011-01-20T07:49:00.000-08:00

El Carnaval dels animals va ser escrita per C. Saint-Saens l'any 1886 per pur divertiment.
Durant la seva vida mai va ser interpretada en públic, per una banda perquè pensava que podia perjudicar la seva reputació i d'altra banda perquè alguns dels números eren clares paròdies de compositors (tortugues i fòssils) o intèrprets (pianistes). En morir, al seu testament va donar permís per interpretar-la i per fi es va poder estrenar pel carnaval de 1922.
L'obra consta de 14 números:
1. Introducció i marxa reial del lleó
2. Gallines i pollets
3. Hemions
4. Tortugues

5. Elefant
6. Cangurs
7. Peixos
8. Burros
9. El cucut
10. Animals voladors
11. Pianistes
12. Fòssils
13. El cigne
14. Final

Overtura i El lleó:

El cigne interpretat per Goh Tiong Eng, flauta i Katryna Ta, arpa:

El cigne interpretat per Trevor Wye amb una manxa d'inflar rodes de bicicleta:
http://www.youtube.com/watch?v=-r3BNoBD7J0

Aquari

G. Bizet - L'Arlesienne

2011-01-20T06:58:00.000-08:00

L'Arlesienne, la noia d'Arlés, va ser composta per G. Bizet en 1872 per a una obra teatral d'A. Daudet. L'obra està formada per 27 números musicals, alguns molt breus, per a veu cor i orquestra de cambra.
La música va passar desapercebuda en el seu moment i avui en dia s'interpreta en dos arranjaments que el mateix Bizet va fer en forma de suite per a orquestra.
La Suite núm. 2 va ser arranjada l'any 1879 per a orquestra simfònica, quatre anys després de la mort de Bizet per Ernest Guiraud usant temes originals de Bizet, encara que no tots ells pertanyen a l'obra de L'Arlésienne. Aquesta obra s'atribueix normalment a Bizet ja que ell va escriure els temes i l'orquestració bàsica.
La suite té 4 moviments: Pastorale, Intermezzo, Minuet i Farandole.
El minuet, que en realitat no és de l'obra L'Arlésienne sinó de The fair maid of Perth (La bonica noia de Perth), és un solo per a flauta, arpa i saxo (en substitució del cor de dones).

George Bizet (1838-1875)
Compositor francès. Es va dedicar principalment a compondre òperes, entre les que destaca Carmen.
Ja de petit demostrà un gran talent per a la música. Una anècdota conta que en una ocasió F. Listz va tocar davant d'ell una partitura per a piano molt difícil; en acabar Bizet va dir que li havia agradat molt i per això Listz es va oferir a donar-li la partitura. Bizet va dir que no calia, que ja se la sabia i la va tocar de cap a peus.

Menuet de l'Arlesienne interpretat per Dominique i Valerie Kim (12 i 10 anys)

Fonts:
De biografías
Partitura de L'Arlesienne (obra complerta)
Partitura de la Suite núm. 2

G. Rossini - Marxa

2011-01-20T03:41:00.000-08:00

Pots trobar la partitura de Marxa a: GONZALEZ, C. Flauta a 3 Nivell II . Mòdul 5, Pàgina 33. Barcelona, Ed. Dinsic, 2004.
G. Rossini va compondre nombroses Marcia (en italià marxa) tant per a les seves òperes com en peces independents, com és el cas de la Marcia (1852) o les Tres marxes militars (1837).
Entre les marxes escrites per a les seves òperes són molt conegudes les dues de l'òpera Semiramide i les d'Armida i Otello.
Aquesta marxa està formada per 3 frases. Les dues primeres (A-B) en Sol Major i la tercera en la dominant Re Major (C).
Les frases contrasten en dinàmiques forte i piano. L'estructura és ABCCAB.
Gioacchino Rossini (1792-1868).
Compositor italià. Com a compositor va destacar sobretot per les seves òperes, tant en el gènere de l'opera buffa com en el de l'opera seria. Les seves òperes més conegudes són Il barbiere di Siviglia, La Cenerentola i Armida. També va escriure música instumental i vocal.
Apart de la seva faceta de compositor crida l'atenció la seva vida personal, a qui Sthendal li va dedicar un llibre quan Rossini sols tenia 32 anys (Vie di Rossini). Era un gran amant de la cuina, i fins i tot va escriure un llibre on explica la recepta dels seus cèlebres canelons a la Rossini.
D'ell es conten nombroses anècdotes, per exemple es diu que era tan peresós que un dia mentre componia al llit li va caure la partitura a terra, i per no aixercar-se a recollir-la en va començar a escriure'n una de nova.

Anònim - Romança anònima

2011-01-20T01:17:00.000-08:00

Pots trobar la partitura de Romança anònima a: GONZALEZ, C. Flauta a 3 Nivell II . Mòdul 9, Pàgina 49. Barcelona, Ed. Dinsic, 2004.

L'origen de la Romança anònima és incert. Segons algunes fonts es tracta d'una peça d'origen medieval de compositor desconegut. D'altres l'atribueixen a Miquel Llobet, Narciso Yepes, Vicente Gómez o Fernando Sor. També se la coneix amb el nom de Jocs prohibits perquè va ser usada com a banda sonora de la pel·lícula Forbidden games.
Una romança és una cançó breu, sovint de tema amorós, formada per vàries estrofes. La Romança anònima està formada per dues melodies, la primera (A) en mode menor i la segona (B) en mode major. En la versió per a flauta les tonalitats són Re menor i Re Major. L'estructura habitual de la peça és A B A.

Romança anònima interpretada per Narciso Yepes:

Proposta de treball:
- Escriure l'acompanyament a partir de l'harmonia suggerida. Es pot fer un senzill acompanyament a 3 veus seguint l'esquema que teniu a sota per a cada acord:

Simona Levi: "A partir de ahora el negocio estará en los contenidos 'live' y los que circulen

2011-01-20T00:39:00.000-08:00

Simona Levi: "A partir de ahora el negocio estará en los contenidos 'live' y los que circulen

Interessant article on M. M. Pauné entrevista a la S. Levi publicat a La Vanguardia (14-1-11).

Després de lloar el programari lliure, exposa vàries alternatives a l'actual sistema de producció musical.

Una d'elles és la pàgina Kickstarter on els músics poden penjar els seus projectes per cercar financiació. Aboga també per la música en directe i la venda per internet.
Document adjunt amb un estudi sobre el negoci de la música fet per EXGAE.

F. J. Gossec - Gavota

2011-01-18T07:34:00.000-08:00

Pots trobar la partitura de Gavota a: GONZALEZ, C. Flauta a 3 Nivell III . Mòdul 9, Pàgina 42. Barcelona, Ed. Dinsic, 2005.

Una gavota és una dansa de compàs binari. Té el seu orígen a França en una altra dansa francesa anomenada branle. Durant l'època barroca formava part de la suite de danses; quan la suite deixa de ser popular, a partir del Classicisme, la gavota passa a ser una peça independent, tot i així, trobem pocs compositors que escriguin gavotes.

Aquesta gavota està en el to de Re Major.

François- Joseph Gossec (1734-1829).
Director, compositor i pedagog francès i belga (el municipi on va nèixer és actualment part de Bèlgica).

Tot i que actualment s'interpreten poques de les seves obres, en vida va ser un compositor molt conegut. Les seves obres més aclamades foren la Messe des morts que feia morir de por a tots els qui l'escoltaven, Le marche lugubre que va escriure per a la ceremònia d'enterrament de Voltaire i Rousseau i L'Offrandre a la liberté amb l'harmonització de Le Marselleisa amb una instrumentació diferent a cada tornada.
Va participar activament a la revolució francesa i va ser l'impulsor de la música cívica, música per a ser interpretada a l'aire lliure, dirigida a les grans masses, formada especialment per marxes, cors, cançons i bandes simfòniques.
Amb l'arribada de Napoleó al poder, es dedica plenament a la pedagogia al Conservatori de París, del que n'és cofundador.

Altres obres per a flauta:
Tambourin

G. F. Handel - Sonates per a flauta i baix continu Op. 1

2010-12-17T08:45:00.000-08:00

A l'època Barroca el terme sonata servia per descriure una gran varietat de música instrumental composta per a varis executants.

El terme sonata que significa "sonar" s'usava en un principi per a diferenciar-la de la música cantada o cantata i de la música tocatta per a instrument de teclat.

En les sonates barroques la flauta toca la línia melòdica, mentre que l'acompanyament el realitza un instrument de teclat i un baix (viola de gamba o viola baixa). Sovint, aquesta línia del baix, que també es coneix com a baix figurat o continu, és sols un esquema; els músics en tocar-lo construïen l'harmonia seguint les indicacions anotades pel compositor en la línia de baix. En les edicions modernes, la part de teclat sovint està escrita per algun arranjador.

Les Sonates per a flauta Op. 1 van ser compostes per G. F. Handel mentre era Mestre de capella de L'Elector de Hannover a Alemanya, entre els anys 1710 i 1712. Van ser publicades juntament amb altres sonates sota el títol de "15 Sonates per a flauta, oboe o violí amb baix continu, Op.1"

La Sonata en Sol Major, combina dos tipus de sonata freqüents en aquesta època, d'una banda la
"sonata da chiesa" que consistia en una sonata de 4 moviments (lent-ràpid-lent-ràpid)i la "sonata da camera" que consistia en una sèrie de danses.
Els 3 primers moviments d'aquesta sonata corresponen a la sonata da chiesa.
L'Adagio actua com una introducció a l'obra.
L'Allegro segueix l'esquema de la sonata da chiesa, és una mica fugat i ràpid en el seu moviment.
L'Adagio és un moviment melòdic i lent. A l'època era costum que els músics ornamentessin aquesst tipus de melodies. Els ornaments embelleixen la melodia i deixen una àmplia llibertat a l'intèrpret per a realitzar la seva interpretació.
Els dos darrers moviments Bourrée i Menuetto són danses segons l'esquema de la sonata da camera.

La Sonata en Sol menor, segueix el model de la "sonata da chiesa" que consistia en una sonata de 4 moviments (lent-ràpid-lent-ràpid)...

(article en construcció)

Font: Smart music

Repertori per a flauta al Barroc

2010-11-16T12:51:00.000-08:00

Repertori per a flauta al Barroc
A principis del s.XVII amb el nou estil Barroc la flauta va caure en desús. El violí s'havia convertit en l'instrument predilecte dels cmpositors i això sumat a les imperfeccions tècniques de la flauta la van relegar a un segon pla.
Al llarg de tot el s.XVII no es va compondre música solista o de cambra per a flauta travessera.

Aquesta situació va patir un canvi radical gràcies a la millora tècnica de l'instrument que la va convertir en l'instrument preferit pels amateurs. Primer a França, on van tenir lloc les millores tècniques, i a partir d'aquí, es va anar extenent primer per Alemània, i més tard a Anglaterra.
Amb l'adveniment dels concerts públics va sorgir tota una generació de flautistes virtuosos que no tan sols es van dedicar a tocar en públic, sinó que també van fer de mestres dels flautistes amateurs.
El s.XVIII és el segle d'or de la flauta; la demanda d'obres era tan gran que la gran quantitat d'obres escrites no era suficient per a satisfer l'enorme demanda dels aficionats.

M. De la Barr

La flauta travessera a França
Cap a finals del s.XVII varis flautistes connectats amb la cort de Louis XIV a França esdevenen virtuosos de renom. Entre ells cal destacar dos noms: Ph. Rebillé i R. Pignon Descoteaux.
En un principi el panorama segueix igual que en el Renaixement, i els compositors no indiquen que les seves obres siguin específicament per a flauta. La majoria d'obres estan pensades per a dos instruments aguts amb baix continu, i les flautes comparteixen espai amb els violins.
No és fins a principis del s.XVIII que neix la veritable escola de compositors francesos per a flauta liderada pels flautises Michel de la Barre i J. Hotteterre.
La majoria d'obres d'aquests compositors són per a una o dues flautes amb baix continu (més rarament solos). Pel que fa a la forma musical trobem suites de danses, overtures, preludis, rondós i airs, i també fugues, fantasies o capricis. El trio-sonata es converteix en una forma habitual per a aquest instrument que permet explotar l'expressivitat de la nova flauta.
La primera peça en indicar que era específicament per a flauta travessera és Pieces pour la flûte traversiere avec le basse continue que el compositor M. de la Barre va compondre l'any 1702.

A partir de 1725 hi ha un gran nombre de compositors francesos entre els que destacarem M. Blavet, J.M. Leclair i J. Bodin de Boismortier. Pel que fa a les obres més importants cal mencionar Pieces de clavecin en trio (per a flauta, violí o viola i clavecí) J.Ph. Rameau (1741) i els Concerts royaux de F. Couperin.

La flauta travessera a Itàlia
En aquesta mateixa època, a Itàlia trobem una gran quantitat d'obres compostes per a 1 o 2 flautes, concerts per a flauta i orquestra i música per a flauta i altres instruments, tot i que la diferenciació entre la flauta i altres instruments (especialment el violí) no és tan gran.

J.J. Quantz

Entre els compositors que publiquen obres per a flauta tenim a T. Albinoni, A. Vivaldi, P. Locatelli i G.B. Sammartini.

La flauta travessera a Alemania
Tal com es pot veure a les obres de J. Quantz i G. Telemann l'estil barroc alemany combina elements dels estils francès i italià.
L'afició a la flauta cap a 1720 és tan gran com a França. Entre els virtuosos de la flauta mencionarem a J. Quantz, Frederic el Gran i J.G. Tromlitz. Entre els compositors G. Telemann, J. Quantz, G. F. Handel, J.S. Bach i els seus fills.

Fonts:
The New Grove. Dictionary of Music & Musicians

Repertori per a flauta al Renaixement

2010-11-16T12:07:00.000-08:00

Repertori per a flauta al Renaixement
Amb anterioritat a l'any 1600, els compositors no componien la seva música per a una combinació específica d'instruments, és per això que no podem paralar d'un repertori per a flauta travessera en l'època medieval o el Renaixement.
A l'igual que d'altres instruments, com les violes o les flautes de bec, al s.XVI les flautes travesseres tocaven obres compostes per a conjunts instrumentals (ricercare, fantasies i canzones) així com també obres compostes per a conjunts vocals (cançons, madrigals, lieders, motets i provablement, parts de les mises)
Les flautes del Renaixement formaven una família i s'agrupaven en formacions anomenades consort. Aquesta formació podia interpretar tot tipus de música polifòica composta per a veus. Un consort de flautes acostumava a estar format per quatre instruments:

una flauta soprà en la
dues flautes tenors en re
una flauta baixa en sol

La flauta baixa en aquesta època era molt imperfecte, fins i tot l'intèrpret tenia dificultats per a tapar els forats donada la seva llargada; per aquest motiu, la part del baix es substituïa per altres instruments.
La música interpretada pels consorts sonava una vuitena amunt, ja que en aquesta època la flauta era un instrument transpositor.
En 1533 trobem les primeres peces dedicades a la flauta travessera (flauta allemande): Chansons musicales a quatre parties i Vint&sept chansons musicales a quatre parties.
Com a font per a conèixer l'estil de l'`poca ens podem remetre al tractat de Fontegara Ganassi (1535), dedicat a la flauta de bec, però que ens pot orientar també sobre la interpretació amb la flauta travessera. En aquest tractat trobem instruccions pel que fa a l'ornamentació, l'articulació y la digitació.
L'únic tractat dedicat a la flauta travessera: Livre de tablature de flûtes d'Allemand està perdut.

Pel que fa a la música per a flauta i altres instruments eren freqüents els duets amb llaut o arpa, tal com podem apreciar sovint en les representacions pictòriques.
A l'època era comú fer reduccions de música polifònica per a teclat i instrument solista, per això era habitual també la combinació amb aquests instruments.

Fonts:
The New Grove. Dictionary of Music & Musicians

Popular catalana - El maridet

2010-11-09T09:26:00.000-08:00

Pots trobar la partitura d'El maridet a:
GONZALEZ, C. Flauta a 3 Nivell III. Mòdul 3, Pàgina 16. Barcelona, Ed. Dinsic, 2005.

La cançó és una sàtira d'un marit poca cosa. Cantada en boca de dones permet riure's tant d'aquest marit com dels marits en general. És un tipus de cançó típica dels balls festius i de les reunions femenines, sobretot als voltants de carnestoltes o per santa Àgueda, la patrona de les dones.
La lletra va encadenant absurditats a quina més grossa sobre el maridet:

Amb una cua de cirera
jo n’hi he fet biga serrera;
me n’ha sobrat un bocinet,
jo n’hi he fet un bastonet.
Tornada:
Tan petitet maridet m’heu dat
que la geladeta se me’l menja;
tan petitet maridet m’heu dat
que la geladeta se me l’ha menjat.

Amb una closca d’avellana
jo n’hi he fet casa i cabana;
me n’ha sobrat un bocinet,
jo n’hi he fet un corralet.
Tornada

Amb una closca de pinyó
jo n’hi he fet un gran sarró,
me n’ha sobrat un bocinet,
jo n’hi he fet un sarronet.
Tornada

I amb un pam i mig de drap
jo l’he vestit de cap a cap;
me n’ha sobrat un bocinet,
jo n’hi he fet uns mitjonets.
Tornada

Fonts:
JAUME AYATS, Explica'm una cançó. Rafael Dalmau Editor.

Popular catalana - El rossinyol

2010-11-09T07:27:00.000-08:00

Pots trobar la partitura d'El rossinyol a:
GONZALEZ, C. Flauta a 3 Nivell III. Mòdul 3, Pàgina 16. Barcelona, Ed. Dinsic, 2005.

Aquesta balada parla de les queixes d'una malcasada o malmaridada. En aquell temps era freqüent que els matrimonis es pactessin entre les famílies, sense que la filla hi pogués dir la seva. Aquest tipus de cançons de queixa per part de la noia eren un advertiment per a les famílies del que podia passar si casaven a la seva filla amb algú que ella no estimava.

Sovint la noia es casa amb un home vell, llavors la noia s'enamora d'algú més jove i ridiculitza al marit.
En aquest cas la noia es casa amb un pastor, que sempre és a la muntanya i la deixa tota sola; els pastors, a més, duien una vida molt dura i tenien fama de ser esquerps i poc sociables i de no tractar massa bé les dones.
Per això la noia s'encomana a un rossinyol. El rossinyol és un símbol, per una banda és un ocell que parla i canta com ningú i per altra banda és l'ocell missatger nocturn de dos enamorats allunyats. Aquesta tradició la trobem a tot el Mediterrani, a la cultura grega, clàssica i àrab i també als sonets de Shakespeare i al romanticisme alemany. També se'n pot fer una lectura eròtica.

La melodia en to major i amb un àmbit melòdic estès té un aire més modern que altres melodies tradicionals i això ha fet que estès molt versionada i arranjada.
En aquest vídeo la podeu escoltar cantada per la cantant nordamericana Joan Baez (en català i tot!):

De la lletra tothom en coneix els primers versos, el lament de la malcasada. La part més dedicada al galanteix amb el vaquer és del tot ignorada. En aquesta part es poden trobar diversos símbols eròtics apart de rossinyol ja esmentat:
el petó i l'abraçada en el discret versar de l'època pot indicar molt més que el seu sentit literal, i també la setència final de què els jovenets tenen pa, volen formatge.

Lletra d'El rossinyol:
Rossinyol, que vas a França,
rossinyol,
encomana'm a la mare,
rossinyol,
d'un bell boscatge
rossinyol, d'un vol.

Encomana'm a la mare,
rossinyol,
i a mon pare no pas gaire,
rossinyol,
d'un bell boscatge
rossinyol d'un vol.

Perquè m'ha mal maridada,
rossinyol,
a un pastor me n'ha dada,
rossinyol,
d'un bell boscatge
rossinyol d'un vol.

Que em fa guardar la ramada,
rossinyol,
he perduda l'esquellada,
rossinyol,
d'un bell boscatge
rossinyol d'un vol.

Lo vaquer me l'ha atrapada,
rossinyol,
-Vaquer torna-me'n la cabra.
rossinyol,
d'un bell boscatge
rossinyol d'un vol.

- Què me'n donaràs per paga,
rossinyol,
-Un petó i una abraçada,
rossinyol,
d'un bell boscatge
rossinyol d'un vol.

'Xò són coses de mainatge:
rossinyol,
tenen pa, volen formatge
rossinyol,
d'un bell boscatge
rossinyol d'un vol.

Fonts:
JAUME AYATS, Explica'm una cançó. Rafael Dalmau, Editors.

Popular catalana - Els segadors

2010-11-09T06:40:00.000-08:00

Pots trobar la partitura d'Els segadors a:
GONZALEZ, C. Flauta a 3 Nivell IV . Mòdul 6, Pàgina 37. Barcelona, Ed. Dinsic, 2007.

La lletra de la cançó parla dels fets esdevinguts entre els anys 1639 i 1640. Els pagesos es van revoltar contra el rei en una revolta anomenada Corpus de sang. La cançó fa una crida a l'aixecament armat contra el rei d'Espanya Felip IV.

Segurament l'autor es va basar en una altra cançó catalana, Els tres segadors, que era molt popular i que els segadors cantaven per conquerir les noies. En aquella època era molt freqüent, quan es volia difondre ràpidament un text nou, utilitzar una cançó que fos molt popular i de la qual tothom se'n sabés la tonada; en aquest cas es va aprofitar una cançó de galanteig per difondre un text de guerra.
Els col·lectors romàntics de cançons orals del s. XIX es van sorpendre de trobar una cançó d'aquest tipus i se'n publicaren vàries versions del text, però sense melodia. Ben aviat, però, van veure que la lletra quadrava bé amb la melodia de l'altra cançó d'Els tres segadors.
Amadeu Vives va fer-ne una versió per a cor d'homes que va ser cantada per l'Orfeó Català i de seguida va esdevenir un emblema reivindicatiu del país.

El 1899 l'Emili Guanyavents va refer la lletra i li va afegir la part "Bon cop de falç defensors de la terra". A partir d'aquell moment es convertí en un himne del catalanisme.
Durant la dictadura va estar prohibida, però amb la democràcia es va convertir en l'himne nacional de Catalunya, l'any 1993.

Les versions més populars són les de la Coral Sant Jordi i la de Rafael Subirachs (la podeu escoltar en aquest video).

La lletra actual d'Els Segadors:

Catalunya triomfant,
tornarà a ser rica i plena.
Endarrere aquesta gent
tan ufana i tan superba.

Tornada:
Bon cop de falç,
Bon cop de falç,
Defensors de la terra!
Bon cop de falç!

Ara és hora, segadors.
Ara és hora d'estar alerta.
Per quan vingui un altre juny
esmolem ben bé les eines.

Tornada

Que tremoli l'enemic
en veient la nostra ensenya.
Com fem caure espigues d'or,
quan convé seguem cadenes.

Tornada

Fonts:
JAUME AYATS, Explica'm una cançó. Rafael Dalmau Editor.

Non solo flauta: Popular catalana, Els sagadors de Cèlia González està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 No adaptada de Creative Commons

Ph.Gaubert - Madrigal

2010-10-28T09:00:00.000-07:00

Philip Gaubert - Madrigal
1879-1941

Flautista, compositor, director d'orquestra i pedagog francès.

Alumne del flautista P. Taffanel, va obtenir el seu 1er Prix als catorze anys. Va ser professor de flauta al Conservatori de París de 1919 a 1932, any en què dimiteix per poder fer front a altres compromisos. En vida fou considerat un virtuós de la flauta i va combinar la carrera com a intèrpret amb la direcció, la composició i la pedagogia. Com a compositor es va dedicar a la composició preferentment de ballets, obres simfòniques i música de cambra amb flauta.

Pedagògicament la seva importància està en haver acabat l’obra de Taffanel, el seu mestre, editant un mètode que s’ha convertit en un clàssic de la flauta travessera. El Méthode complète de flûte, en dos volums porta el nom del mestre i l’alumne, Taffanel i Gaubert. La part més famosa d’aquest mètode són els 17 Grands exercices journaliers de mécanisme, una sèrie d’exercicis tècnics molt complerts que treballen diferents tipus d’escales i articulacions.

Madrigal, composta l'any 1908, és una de les seves primeres obres per a flauta.
Un madrigal és una composició per a veu que va néixer al Renaixement i va ser molt conreada durant aquesta època i el Barroc. És un tipus de composició profana, no basada en estrofes, sinó en un text unitari i no repetitiu. Els compositors miraven que el text i la música estiguessin relacionats, de manera que la música intentava descriure les paraules i les emocions expressades en el text.
El fet que Ph. Gaubert anomenés aquesta obra Madrigal ens podria fer pensar que potser està basada en un text, però en tot cas, el que si hem de veure és que és una obra molt descriptiva, plena de matissos i contrastos.
L'obra s'emmarca dins de l'estètica impressionista com es pot apreciar pels següents trets:
- La tonalitat està poc definida encara que es mou al voltant de Sol Major
- Ús de l'escala de tons i d'escales modals
- La forma és força lliure, tot i que podem reconéixer una estructura ternària A-B-A

Proposta de treball:
Escriu una història relacionada amb els diferents passatges de l'obra
Associa la interpretació de l'obra a una emoció o visualització

Altres obres per a flauta:
Nocturno y allegro scherzando para flauta y piano (1906) (dedicada a Paul Taffanel)
Sur l'eau (1910) (dedicada a E. Millet)
Dos fragments (1914)
Sonata per a flauta i piano (1917) (dedicada a Paul Taffanel)
Suite (1921)
Segona sonata per a flauta i piano (1924) (dedicada a Marcel Moyse)
Balada (1927)
Tercera sonata per a flauta i piano (1934) (dedicada a Jean Boulze)
Sonatina para flauta y piano (1937) (dedicada a Georges Barrere)
Pièce romantique pour trio (fl. vlc. piano)
Trois Aquarelles pour trio (fl. vlc. piano)

Philip Gaubert - Madrigal interpretat per Cèlia González

Philip Gaubert - Madrigal interpretat per Massa-Aki Yaguishita

Darrerament s'han recuperat algunes antigues gravacions de Gaubert per a Radio France.
Escolta la Badinerie de J.S. Bach interpretada per Ph. Gaubert

Fonts:
Robert Hériché, A propos de la flute (Ed Gérard Billaudot)
http://www.claudioferrarini.it/immagini/Gaubert%20Philippe.html

Non solo flauta: Philip Gaubert - Madrigal de Cèlia González està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 No adaptada de Creative Commons

G. Donizetti - Sonata per a flauta i piano

2010-10-27T09:40:00.000-07:00

Gaetano Donizetti (1797-1848)
Sonata per a flauta i piano en Do Major (Ed. La mà de guido)

Compositor italià. Famós sobretot per les seves òperes amb les que va obtenir èxit rere èxit (en va compondre més de 70). Actualment les seves òperes formen part del repertori líric mundial, entre les que destaquen Don Pasquale, La fille du regiment i La favorita.
A part de les òperes va escriure simfonies, quartets, cantates i moltes obres de música de cambra i música de saló.
La Sonata per a flauta i piano en Do major va ser composta l'any 1819. Es tracta d'una obra de música de saló formada per melodies fàcils d'escoltar i que captiven l'oïde de l'oient, i al mateix temps permeten el virtuosisme de l'intèrpret.

Consta de dos moviments: un primer moviment que actua com a introducció, en mode menor, i resalta encara més el caràcter alegre del segon moviment en mode major. Els dos moviments es toquen seguits.

Altres obres per a flauta:
Trio per a flauta, fagot i piano

Sonata per a flauta i piano interpretada per Massa- Aki

Presentació de la flauta travessera

2010-10-26T07:16:00.000-07:00

Presentació per als alumnes de l'EMM de Sant Andreu
Novembre de 2010

Anabel: Història de la flauta travessera

La flauta travessera va ser el primer instrument que van crear els homes prehistòrics, fa uns 25.000 anys.
Les primeres flautes estaven fetes d'ossos de persones mortes; els ossos més usats eren els de la cama, en concret l'òs de la tíbia.
Després, tenim notícies de que la flauta travessera va ser usada pels grecs i els romans. En aquella època les flautes es construien principalment amb canya.
Cap a l'any 1000, deixem de tenir-ne notícies fins que reapareix a Alemanya cap al segle XVI. Durant aquesta època la flauta era de fusta i no tenia tres parts com ara sinó una sola peça.
Amb el temps però, els flautistes van començar a millorar-la i la van dividir en tres parts per millorar l'afinació, i també li van afegir claus per afegir-li més notes i que fós més fàcil de tocar.
L'aspecte que té ara la flauta, va ser obra de Theobald Boehm que la va reformar completament: la va fabricar de metall i li va millorar el mecanisme que permet baixar vàries claus només prement-ne una.

Berta: Característiques de la fauta travessera

Hi ha dos grups d'instruments dins de la família de vent:

Vent fusta
Vent metall

Encara que la flauta sembli que sigui del grup de vent metall (ja que és de metall) és de vent fusta, perquè antigament es feia de fusta.

La flauta té tres parts:

el cap, la part per on es bufa
el cos, la part on es posen els dits
el peu, la part on nomé s'hi posa el dit petit de la mà dreta.

Per tocar fem servir 9 dits, i el desè sols serveix per aguantar-la. Cada dit de la mà té un número: 1, 2, 3, 4, 5.
La flauta sempre és de la mateixa mida, siguis més gran o més petit, per això quan comencem a tocar fem moltes cançons amb el cap sol o amb el cap i el peu.
La flauta té 36 notes. Per canviar de nota podem fer-ho canviant la posició dels dits o la manera de bufar.

Pau: Els materials de la flauta travessera
Avui en dia, les flautes es poden construir de diferents materials:

Fusta
Plata (argent)
i molts altres, fins i tot d'or

El tipus de material que s'utilitza depèn del que li agradi al flautista (que és la persona que toca la flauta).
Heu de saber que cada material fa un so diferent:
- una flauta de plata té un so més "brillant" que vol dir més viu, més alegre...
En canvi una flauta feta d'or té un so més "càlid", que vol dir més potent, més greu...

Hi ha flautes que es fan barrejant (combinant) diferents tipus de materials. Els materials més cars, com l'or i la plata s'utilitzen en les parts més importants de la flauta (el cap i el cos); en canvi les parts que no són importants per al so, com ara les claus, és fan amb materials més barats.

Pat: Els flautistes més famosos del s.XX

Durant el segle passat la flauta va ser un instrument que es va posar molt de moda, sobretot gràcies al flautista francès Jean-Pierre Rampal.
Aquest flautista es va dedicar a la música clàssica i va fer famoses moltes obres per a flauta com per exemple Syrinx del compositor francès Claude Debussy.

Altres flautistes es van dedicar a la música de rock com per exemple Ian Anderson, del grup Jethro tull.
Aquest flautista es va fer famós per utilitzar la tècnica de cantar i tocar alhora i utilitzar sorolls quan tocava.

Història de la flauta travessera

2010-10-21T08:10:00.000-07:00

Es creu que la flauta és l'instrument musical més antic del món.
Sembla ser que els homes prehistòrics ja la tocaven, i la fabricaven utilitzant ossos, com ara l'òs de la tíbia de persones mortes.
Això ho sabem perquè s'ha conservat un òs que es suposa que és la flauta més antiga del món.

Apart d'aquesta flauta d'òs, la flauta travessera més antiga que coneixem és la flauta xinesa que s'anomena ch’ie (tse), i ho sabem perquè surt en el poema Shih Ching, compost al voltant de l'any 900 a.C. Es creu que la flauta va arribar a la Xina cap a l'any 5000 a.C. amb els comerciants de la ruta de la seda.

També sabem que els grecs i els romans coneixien la flauta travessera perquè apareix en pintures i mosaics del s.III a. C.

Després d'aquesta època i durant més de 1000 anys no tenim cap notícia de la flauta travessera, fins que torna a aparèixer a Alemanya. cap a l'any 1100, per això durant molt de temps la flauta travessera es va conèixer amb el nom de flauta alemana. La flauta travessera era usada pels soldats alemanys i tenia el nom de Schwegal.

Durant aquesta època, el Renaixement, la flauta es construïa en una sola peçade fusta (no dividida en 3 parts coma ara), i tenia 6 forats per als dits, a més del forat de l'embocadura per on es bufava.

Al s. XVIII la flauta travessera es va fer molt famosa, especialment a França i molts flautistes van començar a millorar l'instrument, dividint-la en 3 parts, i afegint-li les claus. Gràcies a aquestes millores es va fer encara més famosa, i molts compositors importants com J.S. Bach, A. Vivaldi, G.F. Handel li van dedicar obres.

No va ser, però, fins al s. XIX que va arribar a tenir la forma actual. Va ser un flautista, Th. Boehm qui va reformar el mecanisme i va fer-la de metall. El seu sistema de claus facilitava molt la manera de tocar i no ha estat canviat fins als nostres dies.

Non solo flauta:Història de la flauta travessera de Cèlia González està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 No adaptada de Creative Commons

B. Godard - Suite de trois morceaux pour flûte et piano

2010-10-21T07:01:00.000-07:00

Benjamin Louis Paul Godard

París, 1849 - Canes, 1895

Compositor i violista francès. Estudià al Conservatori de París. Les seves primeres composicions les va fer a l'edat de setze anys, sent la seva primera obra la Sonata per a violí i piano.

La seva fama com a compositor es deu a la seva música de saló, amb la que va obtenir una fama tan gran que es va dedicar principalment a escriure aquest tipus de música, tot i que també ha escrit música simfònica i òperes.

L'any 1887 va obtenir la plaça de professor del Conservatori de París.

La seva obra més famosa és la Berceuse de Jocelyn, segons un poema d'Alphonse de Lamartine.

La música de saló
Durant el segle XIX, la nova burgesia dominant va començar a imitar
els costums de l'antiga aristocràcia. A tota Europa es van posar de moda les reunions en els salons privats, com a un símbol de prestigi social. Als salons burgesos, normalment regentats per la senyora de la casa, es donaven cita els personatges més il·lustres de la burgesia i del món artístic. Aquestes reunions eren amenitzades per ejecucions musicals, tan d'amateurs com de músics professionals.
Molts compositors escribien obres per a ser executades en aquestes vetllades, per això aquest tipus de música va anomenar-se música de saló. La música de saló solia consistir en obres breus, de fàcil escolta i de lluïment per als intèrprets, encara que també s'hi interpretaven obres més serioses que feien una primera estrena als salons, com a pas previ a la seva estrena professional.

La Suite de trois morceaux pour flûte et piano és un bon exemple d'aquest tipus de música.

Allegretto - Interpretat per Goh Tiong Eng, flauta

Waltz - Interpretat per Goh Tiong Eng, flauta

Fonts:
The New Grove. Dictionary of Music & Musicians
RINK, John “La profesión del músico” The Cambridge History of Nineteenth-Century Music
Cambridge University Press, 2002
http://historiadelamusica.over-blog.com/article-33385675.html

Non solo flauta:B. Godard - Suite de trois morceaux pour flûte et piano de Cèlia González està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 No adaptada de Creative Commons

Cura i manteniment de la flauta travessera

2010-10-11T08:09:00.000-07:00

La flauta travessera és un instrument amb un mecanisme complex i que cal cuidar amb atenció.
Les sabatilles que hi ha sota de les claus estan fetes amb feltre i recobertes amb una fina pell i són molt sensibles als canvis de temperatura i a la humitat. Quan es deterioren, es poden produir fàcilment fuites d'aire que dificulten l'emisió del so.
Si voleu tenir un instrument en bona forma, seguiu aquests consells i evitareu moltes reparacions.

Mantingueu una bona higiene personal
- Renteu-vos bé les mans i la boca abans de tocar.
- No toqueu mentre mengeu llaminadures

Netegeu sempre la flauta després de tocar
- Eixugeu-la bé per dins i per fora
- No guardeu els draps humits dins de l'estoig
- Quan acabeu de tocar, guardeu-la dins de l'estoig

Tracteu-la amb delicadesa
- En muntar-la no l'agafeu pel mecanisme.
- Si costa d'encaixar les peces no la forceu: netegeu bé les parts que encaixen el cap i el cos o el cos i el peu i torneu-ho a provar
- Quan la deixeu sobre la taula no la deixeu cap per avall, les claus han de mirar cap adalt.
- La flauta no és un bastó ni un bat de beisbol, no jugueu amb ella
- Per muntar el faristol o posar les partitures calen dues mans: no subjecteu la flauta entre les cames, deixeu-la sobre la taula per tenir les mans lliures
- Procureu que no s'escalfi massa, no la deixeu al sol o al costat d'una estufa

Eviteu els accidents
- No la deixeu sobre el faristol, sobre una cadira o un llit
- No la deixeu a l'abast dels nens petits

No manipuleu el mecanisme
- Eviteu cargolar i descargolar el tap del cap
- No li poseu oli ni greix
- No la netegeu amb productes de netejar plata

Non solo flauta:Cura i manteniment de la flauta travessera de Cèlia González està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 No adaptada de Creative Commons

Piano vertical virtual

2010-10-08T11:14:00.001-07:00

Aquest piano, encara que pot ser usat sense tenir coneixements musicals, el disfrutaran molt més les persones que ja tinguin un bagatge musical, en especial pel que fa a l'harmonia, ja que permet:

Triar la tonalitat
Escollir entre acords tonals i no tonals
Usar inversions dels acords
Crear un acompanyament i gravar-lo

El sistema és molt simple i us podeu familiaritzar ràpidament seguint l'explicació que hi ha al llibret que es troba al faristol del piano.
També permet gravar, però cal baixar-se el programa gratuit amb que treballa.
Molt útil per fer acompanyaments i probar harmonies, sense saber tocar el piano. D'aquesta manera els alumnes poden buscar harmonitzacions per a les peces que toquen i gravar-les per poder tocar o improvisar a sobre.

Piano virtual

2010-10-08T10:54:00.001-07:00

Virtual Keyboard.
Aquest piano virtual té bona sonoritat.
Disposa de 6 bases rítmiques i es pot escollir entre 9 sons d'instruments.

Musopen: gravacions, partitures i llibres de text lliures de drets d'autor

2010-10-08T09:56:00.001-07:00

Musopen és una organització sense ànim de lucre enfocada a millorar l'accés a la música, tant en l'àmbit educatiu com creatiu.

Ofereix gravacions, partitures i llibres de text per al públic de forma gratuita, sense restriccions de copyright. Això és possible gràcies a la col·laboració desinteressada del públic, ja sigui per mitjà d'aportacions monetàries, ja sigui per mitjà de donacions de materials musicals.
Per tal de poder descarregar música cal registrar-se gratuitament, amb dret a 5 descàrregues diàries.
Existeix també una versió de pagament, amb més prestacions, a la que es pot accedir per mitjà d'una quota o bé fent una donació per al seu projecte de gravació d'obres de domini públic.

Entre les partitures que podeu trobar per a flauta, la majoria són de compositors del s.XIX com ara

Camille Saint-Saens, Pyotr Il'yich Tchaikovsky o Richard Wagner. Les formacions van des de tres flautes, a quartet amb piano (flauta, oboè clarinet i piano) o sextet amb piano (flauta, clarinet, trompa, fagot, violí, violoncel i piano).

L'altre punt fort de Musopen són les gravacions de música lliure de drets d'autor. Per tal que siguin fàcils d'usar en un context educatiu estan classificades:

Per autor
Per intèrpret
Per instrument
Per període
Per forma musical

Acompanyaments per a flauta i altres instruments

2010-10-07T10:24:00.000-07:00

En aquesta pàgina: www.piano-accompaniments.com trobareu acompanyaments per a flauta i altres instruments de vent i de corda. Els acompanyaments estan a la venda en format mp3.
Us adjunto un llistat de tot el que tenen per a flauta:

Arnold	Flute Sonatina *	MP3 *
Bach	Flute Sonatas Nos. 1-6	MP3 or CD
Bach	Flute Sonata in G minor BWV 1020	MP3 or CD
Bach	Arioso	MP3 or CD
Bach, C.P.E.	‘Hamburger’ Sonata for Flute	MP3 or CD
Bach, C.P.E.	Flute Sonata in G	MP3 or CD
Bach, C.P.E.	Flute Sonata in E	MP3 or CD
Bach, C.P.E.	Flute Sonata in A	MP3 or CD
Bach, C.P.E.	Flute Sonata in D	MP3 or CD
Barber	Canzone for Flute *	MP3 *
Bartok	Suite Paysanne Hongroise	MP3 *
Bellini	Cavatina di Norma	MP3 or CD
Berkeley	Flute Sonatina, Op.13 *	MP3 *
Blavet	Flute Concerto in A minor	MP3 or CD
Bozza	Aria *	MP3 *
Burton	Flute Sonatina *	MP3 *
Busser	Prelude et Scherzo, Op.13 *	MP3 *
Chaminade	Concertino, op.107 *	MP3 *
Chopin	Variations on a Theme of Rossini	MP3 or CD
Cooke	Flute Sonatina *	MP3 *
Copland	Duo *	MP3 *
Devienne	Flute Sonata Op.68 No.5	MP3 or CD
Dutilleux	Sonatine *	MP3 *
Duvernoy	Concertino, Op.45 *	MP3 *
Dvorak	Sonatina, Op.100	MP3 or CD
Enesco	Cantabile et Presto *	MP3 *
Faure	Fantasie for Flute, Op.78	MP3 or CD
Faure	Pavane	MP3 or CD
Faure	Sicilienne	MP3 or CD
Foote	At Dusk	MP3 *
Franck	Flute (Violin) Sonata in A	MP3 or CD
Ganne	Andante et Scherzo *	MP3 *
Gaubert	Flute Sonata No.1 in A *	MP3 *
Gaubert	Fantaisie *	MP3 *
Gaubert	Nocturne et Allegro Scherzando *	MP3 *
Gaubert	Madrigal *	MP3 *
Gaubert	Soir sur la Plaine	MP3 *
Godard	Suite de Trois Morceaux	MP3 or CD
Handel	Flute Sonatas Nos. 1-7	MP3 or CD
Harty	In Ireland *	MP3 *
Hindemith	Flute Sonata *	MP3 *
Hummel	Flute Sonatas Nos. 1-3	MP3 or CD
Ibert	Flute Concerto *	MP3 *
Ibert	Jeux *	MP3 *
Martin	Ballade	MP3 *
Martinu	Flute Sonata No.1	MP3 *
Mathias	Sonatina Op.98 *	MP3 *
Milhaud	Sonatine, Op.76 *	MP3 *
Mozart	Flute Concertos Nos. 1 and 2	MP3 or CD
Mozart	Andante in C, K.315	MP3 or CD
Muczynski	Flute Sonata *	MP3 *
Perilhou	Ballade *	MP3 *
Poulenc	Flute Sonata *	MP3 *
Prokofiev	Flute Sonata No.2 in D, Op.94 *	MP3 *
Quantz	Flute Concerto in G	MP3 or CD
Rachmaninov	Vocalise, Op.34 No.14 *	MP3 *
Reinecke	‘Undine’ Sonata, Op.167	MP3 or CD
Reinecke	Ballade, Op.288	MP3 or CD
Rhene-Baton	Passacaille	MP3 *
Roussel	Joueurs de Flute, Op.27 *	MP3 *
Rutter	Suite Antique	MP3 *
Schubert	‘Arpeggionne’ Sonata	MP3 or CD
Schubert	Intro & Variations, Op.160	MP3 or CD
Taffanel	Andante Pastoral et Scherzettino	MP3 *
Taffanel	Allegretto and Allegro *	MP3 *
Taktakishvili	Flute Sonata *	MP3 *
Telemann	Flute Sonata TWV41 in F minor	MP3 or CD
Widor	Flute Suite, Op.34	MP3 or CD

Drets d'autor en el món digital - Sessió informativa de l'ACEM

2010-09-30T08:53:00.000-07:00

Drets d'autor en el món digital. Dijous 16 de setembre de 2010

A càrrec de Simona Levi i Ignasi Labastida.

Els drets d’autor afecten els materials que utilitzem per a les nostres classes i concerts. Tant si som autors com usuaris n’hem de ser conscients i hem de conèixer les diferents opcions que ens permeten gestionar-los.

Seria un gran error no tenir en compte, des de l’escola o a nivell personal, les noves opcions de gestió en aquest entorn canviant. Per altra banda, a les escoles de música, cada vegada més, bona part del material que utilitzem el creen els propis professors del centre. Composem, arrangem, adaptem materials constantment. Tot el que fem està subjecte al dret d’autor però, com ho podem gestionar tenint en compte les diverses opcions? Quina és la millor en cada cas?

Pot l’SGAE cobrar en concepte de drets d’autor per un concert de fi de curs?
Sí pot. De fet ja hi ha casos que han sortit als mitjans de comunicació, com és el cas d'una Universitat espanyola que ha pagat per la interpretació d'una obra de teatre per part dels alumnes del centre.
En tot cas, convé saber que qui paga és el local, en cap cas els músics que interpreten les obres.

Com es cobren i reparteixen els drets d’autor?
L'SGAE és l'única entitat espanyola que gestiona drets d'autor. Per poder-ho fer cal que l'autor sigui soci de l'SGAE, sinó, l'SGAE no té potestat per gestionar els seus drets. Els drets d'autor es recullen indiscriminadament i es reparteixen a final d'any.
Els diners que no es poden repartir queden a l'SGAE. Aquest any la xifra que no es va poder repartir va ser de 164.300.000€

Qui gestiona l'SGAE?
Per poder votar a les assemblees cal cobrar un mínim de 1200€ en drets d'autor.
A partir d'aquí, per cada 1200€ es té un vot...

Què es pot fer i no fer a l'aula
Dret de cita. En els ensenyaments reglats es poden citar obres d'autors que no són de domini públic. En els ensenyaments no reglats, no.
Dret de còpia privada. A partir del pagament del cànon digital tots tenim dret a fer una còpia privada. L'alumne pot fotocopiar-se un llibre si així ho desitja, per al seu ús personal. El que no podem fer és fotocopiar-lo nosaltres i donar-li, això es considera distribució i és ilegal. Tampoc es poden penjar els
materials a la xarxa, això es considera comunicació i és ilegal.
Drets afins. Encara que una obra sigui de domini públic existeixen els drets afins que corresponen a l'editor o a l'intèrpret.
Obra derivada. No podem fer arranjaments sense demanar permís a l'autor.

Dues propostes per a gestionar els drets d'autor d'una altra manera:
EXGAE, especialitzada en lliurar als ciutadans dels abusos de les entitats de
gestió i de les indústries culturals.
CREATIVE COMMONS, un sistema de llicències que permet que el gestor
de cada obra sigui el propi autor.

Materials de suport:

El cobrador del track Episodi 1 i  2
Estos días  veréis al cobrador de track por  Barcelona.
La mayoría de los  músicos ya no son socios de ninguna entidad de  gestión porque se han  dado cuenta de que serlo  les  perjudica. Aún así, las entidades de  gestión intentan cobrar por ellos.  Cómo veremos, las cantidades  recaudadas y no repartidas ascienden a  volúmenes muy considerables:  164,3 millones de euros en el caso de la  SGAE.

EXGAE | 24 de marzo de 2010
El cobrador del track
Los  artistas tienen que poder vivir de su  trabajo si así lo desean. El tráfico de derechos de autor por parte de  editores, productores, distribuidores y entidades de gestión no equivale  a la protección de  los
intereses de los autores. Demandas Legales para   estimular  la  creatividad y la innovación. (Extracto  de la Carta por  la Innovación,  la Creatividad y el Acceso al Conocimiento.)

EXGAE | 29 de marzo de 2010

Ángeles  González-Sinde i Eduard Punset en el
Foro de las Industrias Culturales
Ángeles  González-Sinde  inaugurando el Foro de las Industrias Culturales.
Cultura como economía  para multinacionales y punto.
Punset le  contesta desde la sabiduría.

Els ponents:
Simona Levi, EXGAE
Artista multidisciplinària nascuda a Itàlia i establerta a Barcelona
des de 1990. Dirigeix el centre d’agitació cultural Conservas. És
directora de teatre i des del 2000 dirigeix la biennal d’arts escènics
i visuals aplicades IN MOTION que es realitza al CCCB. És activista
destacada dels moviments socials europeus en el tema de la lliure
circulació del coneixement, dret a la vivenda i el ús de l’espai
públic. També està involucrada en varies plataformes d’art i acció.
En els últims dos anys, és una de les veus més reconegudes de les
plataformes nacionals i internacionals de lluita per la defensa dels
drets de ciutadans i artistes en el context de la era digital.

Ignasi Labastida, Creative Commons España / Catalunya
Llicenciat en física per la Universitat de Barcelona i doctor en física per
la mateixa universitat. És el responsable de la Unitat d’Investigació i
Innovació del Centre de Recursos per l’Aprenentatge i la Investigació
(CRAI) de la Universitat de Barcelona on també dirigeix l’Oficia de Difusió
del Coneixement des de 2006. Des del 2003 lidera el projecte de llicències
alternatives Creative Commons a Espanya, una nova forma de gestió dels
drets d’autor a la qual s’hi han acollit ja entre 60 i 140 milions d’obres de
tots els formats.

Popular irlandesa - Nell, amor meu

2010-09-29T08:01:00.000-07:00

Pots trobar la partitura de Nell, amor meu a:
GONZALEZ, C. Flauta a 3 Nivell III . Mòdul 2, Pàgina 29. Barcelona, Ed. Dinsic, 2005.
Escolta-la o compra-la a:

My love Nell és un air tradicional irlandés. Els air o cançons celtes poden estar escrits en llengua anglesa o irlandesa.
Els air escrits en llengua anglesa, com aquest, són sovint cançons antigues, angleses o escoceses, que els irlandesos van dur al seu país.
El contacte entre Irlanda i Anglaterra va ser molt gran, amb oficials, soldats, comerciants i artesans anant i venint d'un país a l'altre des de temps molt antics, però l'època de més gran influència va ser sens dubte, el període que s'exten entre els segles XVII i XVIII.

El tema principal de les cançons és l'amor: fugues, raptes, partences, retrobaments i tota mena de galanteries són els temes predominants.
La difusió de les cançons anava a càrrec de cantants itinerants que venien les lletres de les cançons a mig penic.
Podeu sentir aquest tema en el disc del grup Ondara, Ruta celta.

Continguts
- Tessitura de Si3 a Re5
- Escala pentatònica: mi sol la si re
- Motius rítmics: negres i corxeres
- Ornamentació: mordent superior, mordent inferior, trinat, grupetto.
- Digitacions dels trinats de mi-fa# i re-mi
- Respiració i frasseig
-Audició de la melodia i anotació dels ornaments que escoltem.

Improvisació
- Treball sobre les notes de l'escala (mi sol la si re) en dues vuitenes: mordent superior, mordent inferior, trinat.
- Treball sobre les notes de l'arpegi (mi sol si) en dues vuitenes: grupetto de dues o tres notes (p.e. mi-sol- si, sol-si-re...
- Improvisació d'ornaments sobre les notes negres i blanques de la melodia.
- Sobre un el primer motiu de la melodia creem un baix: si3 re3 mi3mi3mi3. Cada alumnes fa una improvisació de dos compassos per torns i quan no imporvisa passa a tocar el baix.
- Sobre el mateix baix cada alumne improvisa un motiu d'un compàs i els altres el repeteixen juntament amb el que l'ha improvisat.

Font:
The New Grove Dictionary of Music and Musicians
C. González: Flauta a 3 Nivell3 Pàg. 29. Ed. Dinsic
Ondara, Ruta celta. Ed. Picap 2006

Llicència:
Non solo flauta:Popular irlandesa - Nell amor meu de Cèlia González està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 No adaptada de Creative Commons

C. González - Kow tow

2010-09-28T09:59:00.000-07:00

Pots trobar la partitura de Kow tow a:
GONZALEZ, C. Flauta a 3 Nivell I . Mòdul 5, Pàgina 31 Barcelona, Ed. Dinsic, 2005.

Kowtow és una ceremònia de salutació xinesa.
El primer emperador de la Xina fou Zheng que va ser rei amb només 13 anys, i va ser proclamat emperador l'any 221 a.C.
Els senyors, a la Xina imperial, tan si es tracta de l'emperador com d'un petit rei, són considerats com a déus. Ningú no pot contradir les seves decisions i el seu poder és màgic.
Tenen unes normes de comportament molt estrictes:

No poden jugar
No poden cantar
No poden riure
Han d'estar sempre ben drets
S'han de moure lentament
Parlen poc i responen amb monosíl·labs: sí o no.

La persona que s'adreça a un senyor no pot mirar-lo més amunt de la barbeta i li ha de mostrar reverència. El Kowtow és un acte de respecte màxim que consisteix a agenollar-se davant del senyor i inclinar-se endavant fins que el front toqui a terra.
Aquest ritual també el practiquen els fills envers els pares o les persones grans de la família en ocasions especials com un casament.

Continguts:

Tessitura de Mi3 a Do4
Interval de segona i tercera
Motius rítmics: corxeres i negres / corexeres i blanca
Pregunta i resposta
Resposta conclusiva i suspensiva
Perquè sona xinesa? escala mi sol la do
Audició de música tradicional xinesa

Improvisació:

Improvisació amb dues o més notes de l'escala sobre un dels motius rítmics (si es treballa en grup, cada alumne pot escollir dues notes i improvisar fent una roda)
A partir de motius que els alumnes componen a casa, improvisació de respostes seguint la mateixa estructura de la peça.

Fonts:
Civilitzacions antigues, Ed. Panini España, S.A. 2001
http://en.wikipedia.org/wiki/Kowtow
C. González, Flauta a 3 Nivell 1, Pàg 31. Ed. Dinsic
Llicència:

Non solo flauta: C. González - Kow tow de Cèlia González està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 No adaptada de Creative Commons

2010-09-28T07:19:00.000-07:00

Free-scores és una pàgina que conté partitures gratuites i de pagament de diferents estils: blues, clàssica, country, folk, nadales, etc. Si cliqueu en aquí us durà directament a partitures gratuites per a flauta. Si voleu partitures per a un altre instrument, l'heu de seleccionar en el llistat d'instruments que hi ha a la dreta.
La web ofereix la possibilitat d'enviar partitures de domini públic tant de música clàssica com obres pròpies. Això fa que el lloc sigui força interessant ja que es poden trobar obres de compositors actuals que cedeixen les seves obres al domini públic.
També hi ha la possibilitat d'enviar audios o vídeos per afegir-los a les partitures que hi ha al llistat, per això, gràcies a la col·laboració espontània dels músics, les obres es poden sentir no tan sols en midi sinó també en interpretació humana.
Entre les partitures de música clàssica per a flauta hi ha:

Taffanel, Paul. Andante Pastoral et Scherzettino [ Page suivante: 1]
Reicha, Anton. Woodwind quintet (n'hi ha molts) [ Page suivante: 1]
Hotteterre, J-M. Pièces pour la flûte traversiere- Deuxiéme Livre [ Page suivante: 101]
Hotteterre, J-M. Pièces pour la flûte traversiere- Premier Livre [ Page suivante: 101]
Hotteterre, J-M. Principes de la flûte traversiere [ Page suivante: 101]
Blavet, M. Sonates pour deux flûtes [ Page suivante: 121]
Andersen, J. Estudis, Sonates, Concerts, etc. [ Page suivante: 161]


Aquí teniu el llistat de les partitures més descarregades per a flauta que us lincarà directament amb la web:
1 - Canon in D Pachelbel, Johann (Flute and Piano)
2 - Clair de lune Debussy, Claude (Flute and Piano)
3 - Ave Maria Gounod, Charles (Flute and Piano)
4 - Für Elise - For Elise Beethoven, Ludwig van (Flute and Piano)
5 - Summertime Gershwin, George (flute, 3 saxophones, trumpet, euphonium, trombone, piano, bass)
6 - Prelude in C Bach, Johann Sebastian (Flute solo)
7 - Morning Grieg, Edvard (Flute solo)
8 - Sonata in a minor for solo flute Bach, Carl Philipp Emanuel (Flute solo)
9 - Overture to Egmont Beethoven, Ludwig van (Orchestra)
10 - Méditation Massenet, Jules (Flute solo)
11 - Song to the moon Dvorak, Antonin (Flute and Piano)
12 - Por una cabeza Gardel, Carlos (flute, 3 saxophones, trumpet, euphonium, trombone, piano, bass)
13 - 20 easy Recorder duets for children Horn, Tom (2 Recorders (duet))
14 - Le cygne Saint-Saens, Camille (Flute and Piano)
15 - Brandenburg Concerto No. 5 (3rd Movement: Allegro) Bach, Johann Sebastian (Flute, Two Violins, Violas, 'Cello, Bass and Harpsichord)

RowyNet – Partituras de música clásica

2010-09-28T06:33:00.000-07:00

RowyNet – Partitures de música clàssica

Aquesta és una pàgina no comercial de partitures de música clàssica per a instrument solista. La partitura es pot baixar en format pdf i moltes tenen també midi.

Les partitures són gratuites i està permès que els estudiants, professors i músics les utilitzin lliurement.

La majoria són de nivell elemental i moltes són arranjaments de moviments d'obres famoses. També hi podeu trobar composicions del propi Rowy.

La pàgina està plena d'anuncis que envien a pàgines de pagament, per això cal que busqueu el lloc on heu de clicar per accedir als arxius, és on posa:

Partituras gratis - 2.200 + partituras

Aquest enllaç t'envia a una altra pàgina on les partitures estan classificades per instruments musicals:

Teclat: piano, orgue, clavicèmbal, acordió
Punteo: guitarra, arpa
Corda: violí, violoncel
Vent de fusta: flauta, flauta dolça, clarinet
Vent de metall: trompeta, trombó

Cant

Més creativitat per al teu cervell

2010-07-27T08:40:00.000-07:00

Tot allò que s'exercita millora
Ramón y Cajal deia: "todo ser humano, si se lo propone, puede ser escultor de su propio cerebro". El concepte a què es refereix Cajal es coneix com a neuroplasticitat que es pot definir com els canvis que tenen lloc al cervell com a resultat de l'experiència. La capacitat del cervell de modificar la funció segons l'ús no està limitada a l'infantesa, sinó que es manté també durant l'edat adulta.
En aquesta premisa es basen els videojocs com Brain training, La caja de Pandora i similars (al final d'aquest article trobaràs links de pàgines amb jocs per entrenar el cervell on-line).
Un altre concepte interessant és la reserva cognitiva, una mena de magatzem de recursos cognitius al que cada persona dona forma i contingut al llarg de la vida: educació, professió, activitats d'oci, estil de vida i genètica són alguns dels aspectes que la modulen. Contra més elevada és, més possibilitats tenim de mantenir el nostre cervell en bon funcionament amb l'edat.

Moldeja el teu cervell
1. Presta atenció. L'atenció és una funció cerebral que permet seleccionar entre els estímuls que tenim al voltant. Resulta evident que és necessària quan estem treballant o estudiant, però pot aplicar-se també al dia a dia, de manera que evitem tenir la ment dispersa o distreta. Pensem en la frase de W. James: "Mi experiencia personal es aquello en que pongo mi atención".
Per als músics: intentar mantenir l'atenció en el que estem tocant significa implicar els cinc sentits en la interpretació i acallar la ment.
2. Utilitza la memòria. La capacitat de memoritzar és una de les que requereix més exercici mental. Intentar memoritzar petites coses diàriament, fer un repàs del que hem fet durant el dia, planificar de memòria les cites de la setmana... ens pot ajudar a reactivar la nostra memòria.
Per als músics: interpretar de memòria és un exercici recomanable en tots els sentits (vegeu en aquest blog: Com funciona la memòria).
3. Pensa de forma oberta. Mantenir la ment oberta al canvi, saber reconèixer els propis errors, estar disposat a experimentar... converteix la ment en un òrgan flexible que pot moldejar-se amb noves experiències.
Per als músics: quan treballes una obra experimenta amb diverses interpretacions, planteja't altres alternatives, reformula el plantejament inicial. Toca altres estils musicals diferents dels que estàs habituat i experimenta amb el seu llenguatge.
4. Parla en positiu. L'ús del llenguatge moldeja el que sentim. Si ens acostumem a parlar en positiu això repercuteix en les nostres emocions i crea noves connexions neuronals que ens porten cap el benestar.
Per als músics: enfoca el teu treball des d'un punt de vista positiu, felicita't pel que aconsegueixes dia a dia, encara que et sembli poc: un petit pas diari t'acosta una mica més al teu objectiu.

Cuida la part física
Les dues grans funcions del cervell són regir el funcionament del cos i crear i controlar la ment.
- El seu pes mitjà és de 1500 grams: el 2% del pes corporal.
- Està format per uns cent mil milions de cèl·lules.
- Consumeix molta energia: unes 400 calories diàries.
- La glucosa és el seu combustible fonamental: uns 100 grams diaris. Per això és important consumir-ne durant tot el dia, especialment a l'esmorzar.
- Una bona alimentació, dormir i exercici són les claus per mantenir-lo operatiu.

Dormir és un aspecte clau per al bon funcionament del cervell. Per al correcte aprenentatge i arxivament de la memòria és necessari descansar de forma normal i harmònica. La falta de son influeix negativament en el rendiment i aprenentatge del dia següent.
Donat que el cervell és un gran consumidor d'oxígen el beneficien tot tipus d'exercicis aeròbics, que influeixen també en la salut vascular i l'estrés. Els qui practiquen exercici habitualment tenen més possibilitats de conservar les seves facultats mentals en bon estat fins a edats més avançades. Algunes activitats casolanes són tan bones com practicar un esport: passejar, córrer, bicicleta, ballar, pujar escales, nedar...
Alcohol, tabac i altres substàncies tòxiques no només perjudiquen el cos sinó també l'efectivitat de les connexions cerebrals.

Pàgines de jocs per entrenar el teu cervell online:
Brain arena
Games for the brain
Matica brain training gym
Queendom

Bibliografia:
Fossas, Francesc J.: Un cerebro más creativo. Cuerpomente 219
Punset, Eduard: El viaje al poder de la mente

Sun gazin - Hira Ratan Manek

2010-07-23T08:21:00.000-07:00

Conferència al centre Vegania de Barcelona, 22 de juliol de 2010.

La pràctica de Sun gazin, mirar el sol, és una pràctica mil·lenària que fou erradicada a Europa per la religió establerta en la seva creuada contra el culte al sol. Tradicionalment sols s'ha conservat a dos països: Bulgària i Grècia.
Hira Ratan porta fent aquesta senzilla pràctica des de l'any 1962. Des de llavors ha pogut comprovar els beneficis que comporta i ha sistematitzat la pràctica per tal de fer-la efectiva i segura. El desenvolupament total de la pràctica és de 270 dies.
A grans trets la pràctica consisteix en:

- Mirar el sol sols a les hores en què la radiació solar és segura, no més d'una hora després de l'alba ni abans d'una hora de la posta. És important respectar aquesta franja d'una hora per no perjudicar la nostra salut. Com sabeu la nostra hora local no coindicideix amb l'hora solar, per això cal comprovar l'hora solar abans d'iniciar la pràctica. Podeu consultar-ho en aquest link.

- Les persones que tenen alguna malaltia ocular o problema de visió han d'escalfar els ulls durant dos mesos mirant el sol amb els ulls tancats 10 minuts al dia en les hores segures.
- Per practicar hem d'estar descalços sobre la terra (és la nostra pressa de terra) i mantenir el cos relaxat i l'actitud meditativa. Mai sobre la gespa o herba.

- La pràctica comença amb 5 o 10 segons, sempre en les hores segures, i es va augmentant cada dia 5 o 10 segons més. No hi ha problema en fraccionar la pràctica entre matí i tarda, ni en interrumpir-la durant un temps, sempre es pot tornar a reprendre en el punt on es va quedar. No és necessari augmentar 10 segons diaris, podeu estar un temps amb un minutatge confortable i quan els ulls s'hi hagin adaptat bé continuar augmentant. Si se sent incomoditat és millor retrocedir a un minutatge inferior fins que els ulls s'adaptin. Davant de qualsevol signe de malestar cal consultar el metge. Quan acaba el nostre minutatge diari hem de tancar els ulls i visualitzar el sol fins que la seva llum desaparegui, aquest pas és imprescindible.

- Quan arribem a 10 minuts, després de 2 mesos de pràctica notarem una millora en la salut visual.
- Quan arribem a 15 minuts, despés de 3 mesos de pràctica millorarà la nostra salut mental. En aquest moment podem reduir la pràctica a 5 minuts diaris durant un any, després d'això podem deixar de practicar.
- Quan arribem a 30 minuts, despés de 6 mesos de pràctica millorarà la nostra salut física. En aquest moment podem reduir la pràctica a 10 minuts diaris durant un any, després d'això podem deixar de practicar. A partir de 35 minuts la sensació de gana pot reduir-se molt fins a desapareixer totalment, segons els casos.
- Quan arribem a 45 minuts, despés de 9 mesos de pràctica millorarà la nostra espiritualitat. En aquest moment podem reduir la pràctica1 minut al dia fins a arribar a 15 minuts diaris i continuar així de per vida.

La pràctica es pot complementar amb:
- Beure aigua banyada pel sol. Per preparar l'aigua cal que la posem en una ampolla que no tingui tap de plàstic i la deixem a la solana durant un dia. Al vespre la posem en una habitació fresca fins que perdi la temperatura i ja la podem beure. L'aigu manté les seves propietats durant 24 hores.

- Caminar descalços sobre terra durant 45 minuts al dia. El millor és terra bona o sorra de la platja insolada pel sol, per això és recomanable fer-ho al capvespre. No caminar mai descalços sobre gespa o herba fresca.
Els nen poden practicar entre els 5 i 15 anys com a màxim 5 minuts diaris durant les hores segures.
Podeu trobar informació sobre les seves activitats i filosofia a aquest link.

Font:
Conferència al Centre Vegania, 22 de juliol de 2010.

Pàgina web d'HIRA RATAN MANEK

E-mail: hiraratanmanek@yahoo.com
hrmanek@solarhealing.com

Entrevista a la revista Athanor:
El mensajero del sol

Què toquem avui? - Cristina Duran Salvadó

2010-07-19T10:17:00.000-07:00

Què toquem avui? és un treball realitzat per Cristina Duran Salvadó durant una Llicència d'estudis el curs 2005-2006. Aquest treball està publicat a la pàgina de l'XTEC: Recursos musicals.
Què toquem avui? és un recull de partitures arranjades per a varis instruments (flautes, metalòfons, piano, percussions, etc.) amb el seu acompanyament d'audio i també de Midi.
La icona amb les notes musicals correspon a la partitura general, a la següent columna teniu numerades les particel·les dels instruments. Per baixar la de flauta heu de clicar al número 1.
L'enllaç està organitzat per estils musicals: música de cinema, culta, moderna i popular.
L'autora facilita a més, una guia didàctica per al professorat.
Música de cinema

	FITXA	PARTITURA	PARTICEL.LES	BASE	MIDI
"Colours of the wind". Pocahontas			1 2 3 4 5
"For the love of a princess". Braveheart			1 2 3 4
"I just called to say I love you". The woman in red			1 2 3 4 5 6
"Somewhere in my memory". Home alone 2			1 2 3 4 5 6 7
"Summer nights". Grease			1 2 3 4 5 6 7 8
"The Addams family". The Addams family			1 2 3 4 5

Música culta

	FITXA	PARTITURA	PARTICEL.LES	BASE	MIDI
O la, o che buon eco. O. di Lassus			1 2 3 4 5 6 7 8
*"1er moviment". Petita serenata nocturna KV 525.* W.A. Mozart**			1 2 3 4 5 6 7
*"Luci care...". Notturni KV 346. W.A. Mozart*			1 2 3 4 5
*"Rondo alla turca". Sonata KV 331.* W.A. Mozart			1 2 3 4 5 6
"Una d'òperes de Verdi". Verdi			1 2 3 4 5 6 7 8
*"Dôme épais" (Duet de les flors). Lakmé.* L. Délibes**			1 2 3 4 5 6

Música moderna

	FITXA	PARTITURA	PARTICEL.LES	BASE	MIDI
"El que quiera entender que entienda". El Mago de Oz			1 2 3 4 5
"How blue can you get?". B.B. King			1 2 3 4 5 6 7 8
"In this love". Bob Marley			1 2 3
"Libre". Nino Bravo			1 2 3 4
"Moonlight shadow". Mike Oldfield			1 2 3 4 5
"Pop corn (Palomitas de maiz)". G. Kingsley			1 2 3 4 5 6

Música popular

	FITXA	PARTITURA	PARTICEL.LES	BASE	MIDI
El rock del rossinyol. Popular catalana			1 2 3 4 5 6 7
El swing de la filadora. Popular catalana			1 2 3 4 5 6
Els mesos de l'any. Popular xina			1 2 3 4 5
Nga iwi e. Popular maorí (Nova Zelanda)			1 2 3 4 5 6 7 8 9
Poco a poco. Popular andina (Perú)			1 2 3 4 5 6 7 8
Tue Tue. Popular de Ghana			1 2 3 4 5 6 7 8

La selecció d'obres i l'elaboració de les partitures i demés arxius és obra de:
Cristina Duran Salvadó, Professora de música a l'IES Jaume I de Salou (Tarragona)

L'osvald, l'elefant musical - Txus Fernández i Montolí

2010-07-19T09:01:00.000-07:00

L'Osvald, l'elefant musical, Txus Fernández i Montolí.
Ed. Barcanova
L'Osvald és un elefant que vol aprendre música, per això convenç els seus pares que el deixin anar a la gran ciutat i matricular-se al Conservatora. Un cop al Conservatori s'adona que no és apte per tocar el piano, ni la flauta travessera, ni el timbal, ni el bongo..., i ni tan sols el tambor.
El primer dia al Conservatori resulta un desastre. Tanmateix, quan està a punt de marxar, descobreix quin és el seu instrument...

Els músics del Titànic - Wallace Hartley i la seva orquestra

2010-07-19T08:50:00.000-07:00

Wallace Hartley i la seva orquestra van continuar tocant quan el Titànic es va començar a enfonsar a l'Atlàntic nord el 14 d'abril de 1912, però l'empresa propietària del creuer es va negar a indemnitzar les famílies amb l'argument de què no eren empleats del vaixell sinó passatgers, per aquest motiu dormien en un camarot col·lectiu de tercera classe amb la resta del passatge.

Els supervivents de la tragèdia narren com W. Hartley i els altres set músics van intentar aixecar els ànims dels passatgers després de la col·lisió amb el bloc de gel, tocant alegres valsos i polques mentre els més afortunats aconseguien un lloc als bots salvavides. Més tard, quan l'aigua ja els arribava als genolls i la tragèdia era innevitable van passar a interpretar himnes religiosos en un esperit de recolliment i resignació.

El cadàver de Wallace va ser trobat a l'oceà dues setmanes després de l'accident amb el violí encara penjant del pit i un diamant a la butxaca.

Wallace Hartley portava 3 anys treballant a un altre transatlàntic, el Mauritània, quan va rebre l'oferta de dirigir l'orquestra del Titànic amb una petita millora de sou (uns 50$). El violinista, que tenia 33 anys es va convertir en una llegenda. Al seu enterrament a Colne, el seu poble natal, celebrat el 8 de maig de 1912 hi van assistir unes 30.000 persones.

Per als concerts a bord del Titànic, els vuit músics gairebé mai tocaven junts sinó que es dividien en en dos o tres grupss distribuits pel vaixell: a la sala de fumadors, al menjador, sota l'escala o a les zones comuns de primera classe on hi havia diversos pianos que utilitzaven per entretenir l'aristocràcia del transatlàntic amb àries d'òperes, marxes militars, sonates i els temes que els passatgers sol·licitaven.

Gairebé un segle després de la tragèdia el nom de Hartley ha estat incorporat al llistat d'herois britànics elaborat pel Diccionari biogràfic d'Oxford.

El titànic fou enregistrat el dia que partia...

Font:

RAMOS, R., Loor para el violinista, el último del "Titanic". La Vanguardia, Domingo, 30 de mayo 2010.