La música va tenir molt èxit en el seu moment i per això Grieg la va arranjar en dues suites orquestrals. Avui en dia sols s'interpreten aquestes suites, en canvi l'obra teatral original ha quedat oblidada donada la dificultat per a muntar l'obra amb la música.
La suite núm. 1, per a orquestra simfònica, té 4 moviments: El matí, Mort d'Ase, Dansa d'Anitra i A la cova del rei de les muntanyes.
Podeu escoltar la història en el vídeo d'El relat animat.
El matí obre la primera suite. En l'obra teatral era la número 13, i actuava com a preludi del IV acte; tammateix la melodia ja apareixia en el número anterior, amb resonàncies cèltiques. El tema comença amb un solo de flauta que es converteix en un diàleg amb l'oboè fins que finalment la corda el reprèn i el desenvolupa. Finalment és la trompa qui el reprèn i el conclou esvaint les notes en l'aire.
El matí és una obra emblemàtica de la música descriptiva. La frase de la flauta i l'oboè evoca en l'oient el despertar del matí amb el cant dels ocells i l'entrada de la corda suggereix el sol sortint per l'horitzò.
L'únic aspecte en el que la música no descriu exactament l'escena és en el fet que aquesta es desenvolupa al nord d'Àfrica on Peer Gynt s'instal·la després de la mort de la seva mare. Certament la música no té cap mena de relació amb la música africana.
La mort d'Ase, la mare del protagonista té lloc a l'acte III. Grieg va escriure per a aquesta escena una peça molt dramàtica Andante doloroso per a corda amb sordina. L'escena és un diàleg entre mare i fill en el que Peer Gynt intenta convèncer la seva mare de la bona acollida que tindrà al cel, mentre que ella li explica la seva preocupació per les bogeries que pugui fer el seu fill.
La desolació que provoca aquest número ha fet que hagi estat usat sovint per a documentals de guerra.
Dansa d'Anitra, l'escena té lloc al desert quan la jove Anitra, a qui ell vol raptar, balla a la tenda d'un xeic àrab. La dansa té ritme de massurca i està dominada pel pizzicato suau dels violins i el triangle.
A la cova del rei de la muntanya, descriu el rei dels gnoms. Contrariament al que pensem a la mitologia noruega els gnoms no són bones criatures, sinó éssers sanguinaris que devoren a tothom que s'endinsa en els seus dominis.
Dansa d'Anitra, l'escena té lloc al desert quan la jove Anitra, a qui ell vol raptar, balla a la tenda d'un xeic àrab. La dansa té ritme de massurca i està dominada pel pizzicato suau dels violins i el triangle.
A la cova del rei de la muntanya, descriu el rei dels gnoms. Contrariament al que pensem a la mitologia noruega els gnoms no són bones criatures, sinó éssers sanguinaris que devoren a tothom que s'endinsa en els seus dominis.
Font:
LLADE, M.: Peer Gynt, suites núm.1 i núm.2 de Edvard Grieg. ARCE, Revistas culturales: Melómano nº 88, junio 2004
0 comentaris:
Publica un comentari