El Romanticisme (EMM Sant Andreu, Concerts d'instrumentistes 7 de febrer de 2011)
Aquesta audició sobre música del Romanticisme està dividida en 5 apartats:
Aquesta audició sobre música del Romanticisme està dividida en 5 apartats:
Petites formes musicals, L'estil de vida romàntic, Música i literatura, El Romanticisme de fi de segle i Música de saló.
Cada alumne ha preparat un petit text explicatiu de la seva obra a partir del qual hem fet el guió de l'audició que serà narrat pels propis alumnes.
Introducció
David: El Romanticisme és un moviment artístic que es va originar a Alemanya a finals del s. XVIII en la literatura, i que de seguida va influenciar a totes les arts, entre elles la música.
Irene:En música el Romanticisme el situem al s. XIX, entre els anys 1815 i 1910.
Irene:En música el Romanticisme el situem al s. XIX, entre els anys 1815 i 1910.
David: Els romàntics volien trencar amb la tradició i l'ordre establert.
Irene: Eren uns revolucionaris que cercaven la llibertat, i donaven molta importància al sentiment i al contacte amb la naturalesa.
Irene: Eren uns revolucionaris que cercaven la llibertat, i donaven molta importància al sentiment i al contacte amb la naturalesa.
Pau Garro i Pat Fanlo, Marcia de G. Rossini (fragment)
1. Petites formes musicals
Pat: El primer període del Romanticisme es situa entre el 1800 i el 1830. Els principals compositors són Ludwig van Beethoven i Franz Schubert.1. Petites formes musicals
Pau: Una característica de la música romàntica és el gust per les petites formes musicals. Pat: Aquestes obres, sovint d'estructura lliure, permetien al compositors expressar millor els seus sentiments.
Pau: Les peces que sentireu a continuació en són un exemple:
Pau: Les peces que sentireu a continuació en són un exemple:
Teresa Torres, Minuet de F. Schubert.
Jo tocaré un minuet de Franz Schubert. Un minuet és una dansa social, tipus ballet, d'origen francès, per a dues persones. Grans compositors de la música clàssica s'han servit d'ella per a les seves obres.
Cristina Pesantes, Moment musical de F. Schubert.
Els moments musicals són una sèrie de peces breus per a piano que Schubert va compondre sota el nom de Six momens musicals. Des de llavors, aquest nom inventat per Schubert, s'ha usat per a aquest tipus de composicions.
Gerard Del Oso, Serenade de L. van Beethoven
Pau Garro i Pat Fanlo, Marcia de G. Rossini
Cristina Pesantes, Moment musical de F. Schubert.
Els moments musicals són una sèrie de peces breus per a piano que Schubert va compondre sota el nom de Six momens musicals. Des de llavors, aquest nom inventat per Schubert, s'ha usat per a aquest tipus de composicions.
Gerard Del Oso, Serenade de L. van Beethoven
Pau Garro i Pat Fanlo, Marcia de G. Rossini
2. L'estil de vida romàntic (1830-1850)
Gerard: Entre els anys 1830 i el 1850 ens trobem ja en ple Romanticisme.
Andrés: Pel que fa al seu estil de vida, els romàntics sovint van tenir vides molt tràgiques i molts d'ells van morir molt joves després de patir malalties i penúries.
Gerard: Una altra característica dels compositors romàntics és que tenien al costat dones excepcionals, tan des del punt de vista humà com artístic.
Andrés: Aquest és el cas de Clara Schumann i la seva relació amb Robert Schumann i amb Johannes Brahms.
Gerard: Entre els anys 1830 i el 1850 ens trobem ja en ple Romanticisme.
Andrés: Pel que fa al seu estil de vida, els romàntics sovint van tenir vides molt tràgiques i molts d'ells van morir molt joves després de patir malalties i penúries.
Gerard: Una altra característica dels compositors romàntics és que tenien al costat dones excepcionals, tan des del punt de vista humà com artístic.
Andrés: Aquest és el cas de Clara Schumann i la seva relació amb Robert Schumann i amb Johannes Brahms.
Roger: Clara Schumann era una pianista i compositora molt bona. El seu pare la va ensenyar de molt petita a tocar el piano i feia concerts amb només 11 anys. Es va enamorar d'un alumne del seu pare, en Robert Schumann, i es van casar tot i que el seu pare s'hi va oposar.
Ítaca: Clara Schumann, Robert Schumann i Johannes Brahms van ser molt amics. En morir Robert Schumann, Clara Schumann i Johannes Brahms van tenir molt bona relació. Brahms sempre li tocava les seves obres noves abans d'estrenar-les i ella era sempre la primera en tocar-les en públic.
Roger: Ara tocarem una peça de Schumann i una altra de Brahms:
Roger: Ara tocarem una peça de Schumann i una altra de Brahms:
(Marxa dels soldats de R. Schuman).
(Cançó de bressol de J. Brahms).
Maria: Els compositors romàntics tenien una forta vinculació amb la literatura, com podem veure en la música incidental i la música descriptiva.
Anabel: La música que acompanya a una obra teatral és anomenada música incidental. La seva funció és crear un fons per a l'escena i afegir expressivitat i dramatisme.
Berta: D'altres vegades, la música es converteix en una descripció de situacions o d'objectes, de les forces de la natura o dels sentiments, en aquest cas parlem de música descriptiva.
Anabel: La música que acompanya a una obra teatral és anomenada música incidental. La seva funció és crear un fons per a l'escena i afegir expressivitat i dramatisme.
Berta: D'altres vegades, la música es converteix en una descripció de situacions o d'objectes, de les forces de la natura o dels sentiments, en aquest cas parlem de música descriptiva.
Sara: La meva peça pertany a l'obra el Carnaval dels animals. És la Marxa reial del rei lleó i a mi em sembla que tracta d'un lleó que va per l'aire lliure disfrutant de la natura.Marxa reial del rei lleó de C. Saint-Saens
Berta: La meva peça també pertany a l'obra el Carnaval dels animals. És El cigne. Per a mi aquest cigne està nedant content i es capbussa per a agafar arrels i se li acaba l'aire i ha de pujar. El cigne sembla molt feliç amb la seva vida. El Cigne de C. Saint-Saens
Andrés Sánchez, El matí de E. Grieg
Anabel Salón, Escena del Llac dels Cignes de P.I. Tchaikowsky
La meva peça pertany a l'obra El llac dels cignes de Tchaikowsky. És una peça molt tràgica perquè és el moment en què el cigne mor.
4. El Romanticisme de fi de segle (1890-1910)
Lídia: Cap a finals de segle molts compositors van començar a introduir en les seves obres sonoritats d'altres cultures.
Cèlia: Al principi els compositors intentaven imitar la música d'altres països, però amb la Exposició Universal de París de l'any 1889 van tenir la oportunitat de sentir de viu en viu música de llocs remots.
Lídia: En aquesta exposició van poder sentir per primer cop el so del gamelan indonesi.
Cèlia: Gràcies a aquest contacte van conèixer noves escales que van començar a usar a les seves obres per trencar amb la tradició.
Lídia: Cap a finals de segle molts compositors van començar a introduir en les seves obres sonoritats d'altres cultures.
Cèlia: Al principi els compositors intentaven imitar la música d'altres països, però amb la Exposició Universal de París de l'any 1889 van tenir la oportunitat de sentir de viu en viu música de llocs remots.
Lídia: En aquesta exposició van poder sentir per primer cop el so del gamelan indonesi.
Cèlia: Gràcies a aquest contacte van conèixer noves escales que van començar a usar a les seves obres per trencar amb la tradició.
Cèlia: La peça que tocaré jo, s'anomena Madrigal i es una de les seves primeres obres per a flauta de Philip Gaubert.
Un madrigal és una composició per a veu que va néixer al Renaixement i va ser molt conreada durant aquesta època i el Barroc. En aquesta obra utilitza escales modals, com l'escala frígia i mixolídia i escales orientals com l'escala de tons. L'ús d'aquestes escales li donava en la seva època un color molt diferent i feia que la peça sonés molt moderna.
Un madrigal és una composició per a veu que va néixer al Renaixement i va ser molt conreada durant aquesta època i el Barroc. En aquesta obra utilitza escales modals, com l'escala frígia i mixolídia i escales orientals com l'escala de tons. L'ús d'aquestes escales li donava en la seva època un color molt diferent i feia que la peça sonés molt moderna.
Lídia Martínez, Cançó Índia de Rimsky-Korsakoff
Cèlia Borregón, Madrigal de Ph. Gaubert5. Música de saló
David: Al llarg del s.XIX la flauta va ser un instrument poc apreciat pels compositors
Irene: Fins que Boehm no la va reformar, donant-li la mecànica que té avui en dia, van ser pocs els compositors romàntics que van escriure obres per a flauta.
David: La majoria d'obres van ser escrites pels propis flautistes i moltes d'elles són música de saló.
David: Al s. XIX, es van posar de moda les reunions en els salons privats de la burgesia, com a un símbol de prestigi social.
Irene: Als salons burgesos, es donaven cita els personatges més il·lustres de la burgesia i els artistes. Molts compositors escribien obres per a ser executades en aquestes vetllades, per això aquest tipus de música va anomenar-se música de saló.
David:La música de saló solia consistir en obres breus, de fàcil escolta i de lluïment per als intèrprets, encara que també s'hi interpretaven obres més serioses que feien una primera estrena als salons, com a pas previ a la seva estrena professional.
Irene: Jo interpretaré una obra de Benjamín Godard, un compositor molt famós en la seva època per la seva música de saló.
David: Gaetano Donizetti en canvi és molt conegut per la seva obra lírica, però també va compondre música de saló com la Sonatina per a flauta i piano que interpretaré.
David: Al llarg del s.XIX la flauta va ser un instrument poc apreciat pels compositors
Irene: Fins que Boehm no la va reformar, donant-li la mecànica que té avui en dia, van ser pocs els compositors romàntics que van escriure obres per a flauta.
David: La majoria d'obres van ser escrites pels propis flautistes i moltes d'elles són música de saló.
David: Al s. XIX, es van posar de moda les reunions en els salons privats de la burgesia, com a un símbol de prestigi social.
Irene: Als salons burgesos, es donaven cita els personatges més il·lustres de la burgesia i els artistes. Molts compositors escribien obres per a ser executades en aquestes vetllades, per això aquest tipus de música va anomenar-se música de saló.
David:La música de saló solia consistir en obres breus, de fàcil escolta i de lluïment per als intèrprets, encara que també s'hi interpretaven obres més serioses que feien una primera estrena als salons, com a pas previ a la seva estrena professional.
Irene: Jo interpretaré una obra de Benjamín Godard, un compositor molt famós en la seva època per la seva música de saló.
David: Gaetano Donizetti en canvi és molt conegut per la seva obra lírica, però també va compondre música de saló com la Sonatina per a flauta i piano que interpretaré.
Irene Miguel, Allegro de B. Godard





0 comentaris:
Publica un comentari