A l'època Barroca el terme sonata servia per descriure una gran varietat de música instrumental composta per a varis executants.
El terme sonata que significa "sonar" s'usava en un principi per a diferenciar-la de la música cantada o cantata i de la música tocatta per a instrument de teclat.
En les sonates barroques la flauta toca la línia melòdica, mentre que l'acompanyament el realitza un instrument de teclat i un baix (viola de gamba o viola baixa). Sovint, aquesta línia del baix, que també es coneix com a baix figurat o continu, és sols un esquema; els músics en tocar-lo construïen l'harmonia seguint les indicacions anotades pel compositor en la línia de baix. En les edicions modernes, la part de teclat sovint està escrita per algun arranjador.
Les Sonates per a flauta Op. 1 van ser compostes per G. F. Handel mentre era Mestre de capella de L'Elector de Hannover a Alemanya, entre els anys 1710 i 1712. Van ser publicades juntament amb altres sonates sota el títol de "15 Sonates per a flauta, oboe o violí amb baix continu, Op.1"
