A principis del s.XVII amb el nou estil Barroc la flauta va caure en desús. El violí s'havia convertit en l'instrument predilecte dels cmpositors i això sumat a les imperfeccions tècniques de la flauta la van relegar a un segon pla.
Al llarg de tot el s.XVII no es va compondre música solista o de cambra per a flauta travessera.
Aquesta situació va patir un canvi radical gràcies a la millora tècnica de l'instrument que la va convertir en l'instrument preferit pels amateurs. Primer a França, on van tenir lloc les millores tècniques, i a partir d'aquí, es va anar extenent primer per Alemània, i més tard a Anglaterra.
Amb l'adveniment dels concerts públics va sorgir tota una generació de flautistes virtuosos que no tan sols es van dedicar a tocar en públic, sinó que també van fer de mestres dels flautistes amateurs.
El s.XVIII és el segle d'or de la flauta; la demanda d'obres era tan gran que la gran quantitat d'obres escrites no era suficient per a satisfer l'enorme demanda dels aficionats.
 |
| M. De la Barr |
Cap a finals del s.XVII varis flautistes connectats amb la cort de Louis XIV a França esdevenen virtuosos de renom. Entre ells cal destacar dos noms: Ph. Rebillé i R. Pignon Descoteaux.
En un principi el panorama segueix igual que en el Renaixement, i els compositors no indiquen que les seves obres siguin específicament per a flauta. La majoria d'obres estan pensades per a dos instruments aguts amb baix continu, i les flautes comparteixen espai amb els violins.
No és fins a principis del s.XVIII que neix la veritable escola de compositors francesos per a flauta liderada pels flautises Michel de la Barre i J. Hotteterre.
La majoria d'obres d'aquests compositors són per a una o dues flautes amb baix continu (més rarament solos). Pel que fa a la forma musical trobem suites de danses, overtures, preludis, rondós i airs, i també fugues, fantasies o capricis. El trio-sonata es converteix en una forma habitual per a aquest instrument que permet explotar l'expressivitat de la nova flauta.
La primera peça en indicar que era específicament per a flauta travessera és Pieces pour la flûte traversiere avec le basse continue que el compositor M. de la Barre va compondre l'any 1702.
A partir de 1725 hi ha un gran nombre de compositors francesos entre els que destacarem M. Blavet, J.M. Leclair i J. Bodin de Boismortier. Pel que fa a les obres més importants cal mencionar Pieces de clavecin en trio (per a flauta, violí o viola i clavecí) J.Ph. Rameau (1741) i els Concerts royaux de F. Couperin.
La flauta travessera a Itàlia
En aquesta mateixa època, a Itàlia trobem una gran quantitat d'obres compostes per a 1 o 2 flautes, concerts per a flauta i orquestra i música per a flauta i altres instruments, tot i que la diferenciació entre la flauta i altres instruments (especialment el violí) no és tan gran.
 |
| J.J. Quantz |
La flauta travessera a Alemania
Tal com es pot veure a les obres de J. Quantz i G. Telemann l'estil barroc alemany combina elements dels estils francès i italià.
L'afició a la flauta cap a 1720 és tan gran com a França. Entre els virtuosos de la flauta mencionarem a J. Quantz, Frederic el Gran i J.G. Tromlitz. Entre els compositors G. Telemann, J. Quantz, G. F. Handel, J.S. Bach i els seus fills.
Fonts:
The New Grove. Dictionary of Music & Musicians
0 comentaris:
Publica un comentari