Sembla ser que els homes prehistòrics ja la tocaven, i la fabricaven utilitzant ossos, com ara l'òs de la tíbia de persones mortes.
Això ho sabem perquè s'ha conservat un òs que es suposa que és la flauta més antiga del món.
Apart d'aquesta flauta d'òs, la flauta travessera més antiga que coneixem és la flauta xinesa que s'anomena ch’ie (tse), i ho sabem perquè surt en el poema Shih Ching, compost al voltant de l'any 900 a.C. Es creu que la flauta va arribar a la Xina cap a l'any 5000 a.C. amb els comerciants de la ruta de la seda.
També sabem que els grecs i els romans coneixien la flauta travessera perquè apareix en pintures i mosaics del s.III a. C.
Després d'aquesta època i durant més de 1000 anys no tenim cap notícia de la flauta travessera, fins que torna a aparèixer a Alemanya. cap a l'any 1100, per això durant molt de temps la flauta travessera es va conèixer amb el nom de flauta alemana. La flauta travessera era usada pels soldats alemanys i tenia el nom de Schwegal.
Durant aquesta època, el Renaixement, la flauta es construïa en una sola peçade fusta (no dividida en 3 parts coma ara), i tenia 6 forats per als dits, a més del forat de l'embocadura per on es bufava.
No va ser, però, fins al s. XIX que va arribar a tenir la forma actual. Va ser un flautista, Th. Boehm qui va reformar el mecanisme i va fer-la de metall. El seu sistema de claus facilitava molt la manera de tocar i no ha estat canviat fins als nostres dies.
Non solo flauta:Història de la flauta travessera de Cèlia González està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 No adaptada de Creative Commons
0 comentaris:
Publica un comentari