París, 1849 - Canes, 1895
Compositor i violista francès. Estudià al Conservatori de París. Les seves primeres composicions les va fer a l'edat de setze anys, sent la seva primera obra la Sonata per a violí i piano.
La seva fama com a compositor es deu a la seva música de saló, amb la que va obtenir una fama tan gran que es va dedicar principalment a escriure aquest tipus de música, tot i que també ha escrit música simfònica i òperes.
L'any 1887 va obtenir la plaça de professor del Conservatori de París.
La seva obra més famosa és la Berceuse de Jocelyn, segons un poema d'Alphonse de Lamartine.
La música de saló
Durant el segle XIX, la nova burgesia dominant va començar a imitar
els costums de l'antiga aristocràcia. A tota Europa es van posar de moda les reunions en els salons privats, com a un símbol de prestigi social. Als salons burgesos, normalment regentats per la senyora de la casa, es donaven cita els personatges més il·lustres de la burgesia i del món artístic. Aquestes reunions eren amenitzades per ejecucions musicals, tan d'amateurs com de músics professionals.
Molts compositors escribien obres per a ser executades en aquestes vetllades, per això aquest tipus de música va anomenar-se música de saló. La música de saló solia consistir en obres breus, de fàcil escolta i de lluïment per als intèrprets, encara que també s'hi interpretaven obres més serioses que feien una primera estrena als salons, com a pas previ a la seva estrena professional.
La Suite de trois morceaux pour flûte et piano és un bon exemple d'aquest tipus de música.
La música de saló
Durant el segle XIX, la nova burgesia dominant va començar a imitar
els costums de l'antiga aristocràcia. A tota Europa es van posar de moda les reunions en els salons privats, com a un símbol de prestigi social. Als salons burgesos, normalment regentats per la senyora de la casa, es donaven cita els personatges més il·lustres de la burgesia i del món artístic. Aquestes reunions eren amenitzades per ejecucions musicals, tan d'amateurs com de músics professionals.
Molts compositors escribien obres per a ser executades en aquestes vetllades, per això aquest tipus de música va anomenar-se música de saló. La música de saló solia consistir en obres breus, de fàcil escolta i de lluïment per als intèrprets, encara que també s'hi interpretaven obres més serioses que feien una primera estrena als salons, com a pas previ a la seva estrena professional.
La Suite de trois morceaux pour flûte et piano és un bon exemple d'aquest tipus de música.
Allegretto - Interpretat per Goh Tiong Eng, flauta
Waltz - Interpretat per Goh Tiong Eng, flauta
Fonts:
The New Grove. Dictionary of Music & Musicians
RINK, John “La profesión del músico” The Cambridge History of Nineteenth-Century Music
Cambridge University Press, 2002
http://historiadelamusica.over-blog.com/article-33385675.html
Non solo flauta:B. Godard - Suite de trois morceaux pour flûte et piano de Cèlia González està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 No adaptada de Creative Commons
0 comentaris:
Publica un comentari