II Convenció de flautistes 2012

II Convenció de flautistes 2012
Moltes gràcies a tots els que vau venir ahir a la meva xerrada sobre pedagogia de grup. Va ser un veritable plaer treballar amb vosaltres!
Per cert, si teniu fotos us agrairia que me les enviessiu, el meu correu és:
nonsoloflauta@gmail.com
Una abraçada ben forta!

Música amb ritmes llatins

Música amb ritmes llatins (EMM Sant Andreu, Concerts d'instrumentistes 20 de juny de 2011)
Aquesta audició sobre música Sudamericana està dividida en 3 apartats:

Música popular llatinomericana, Els ritmes llatins triomfen arreu del món, El tango

Cada alumne ha preparat un petit text explicatiu de la seva obra a partir del qual hem fet el guió de l'audició que serà narrat pels propis alumnes. 
Introducció
Lídia: La música llatinoamericana és la música de tots els països d'Amèrica llatina, inclós el Carib.
Gerard: L'origen d'aquesta música es remunta al contacte de tres cultures:
La cultura de la península ibèrica, la música africana, amb l'arribada dels esclaus a les plantacions i la cultura indígena. 
Cèlia: Així doncs, podem dir que la música llatina és una barreja de tres cultures: l'europea, l'africana i l'indígena.
Maria: De la música europea han tret les formes musicals, especialment en la manera de compondre cançons.
Marina: De la música africana, el predomini del ritme i la percussió.
David: De la música indígena l'ús dels instruments de vent com les flautes, i patrons rítmics simples tocats amb instruments de percussió senzills.

Música popular sudamericana

Cèlia: El quintapesares té molts trets típics de la música d'Amèrica llatina com és el ritme de les síncopes i el fet d'usar ritmes molt repetitius.

Cèlia Borregón, El quintapesares - Tradicional
Cristina: La meva peça parla de les estrelles quan no hi ha lluna, és una cançó tradicional del Perú.

Cristina Pesantes, Stars, no moon - Popular peruana

H. Villa-Lobos, Modinha

La modinha és un gènere músical brasiler que ja era popular al s.XVII, per això es considera que és el gènere musical més antic de la música brasilera.
Aquesta música va arribar al Brasil amb els portuguesos, i era un tipus de música culta i cortesana. Amb el temps es va començar a tocar al carrer. El contacte amb les cultures indígenes va fer que adoptés ritmes més sincopats i complexos, finals de frase femenins i una riquesa harmònica més gran amb retards i anticipacions.

A. Piazzolla, Suite porteña

Les Estacions, la Suite porteña o Les quatre estacions de Buenos aires, són alguns dels noms pels que és conegut aquest grup de peces que A. Piazzolla va compondre com a obres separades i que rarament interpretava com a una obra en conjunt.

Originalment van ser compostes per al seu quintet Nuevo tango, però després, com ha passat en la majoria de les seves obres s'han fet arranjaments per a altres instruments.

D. Alomía Robles, El cóndor passa

El cóndor passa és un sarsuela composta per Daniel Alomía Robles l'any 1913 amb un text de Julio de la Paz. En aquesta sarsuela trobem la famosa cançó de El cóndor passa, basada en una melodía tradicional dels Andes.

La sarsuela parla de l'enfrontament dels indígenes amb els conqueridors que exploten les mines. El cóndor representa la llibertat.

La cançó apareix al final de l'obra. Els primers compassos es basen en una cançó d'amor tradicional en llengua quechua.

Tradicional mexicana - La bamba

La bamba és una melodia tradicional mexicana per a ser ballada per una o dues parelles.

Es creu que el seu orígen es remunta al s.XVII i que era una cançó satírica sobre les mesures que el virrei va pendre per defensar els ciutadans de Veracruz dels pirates, quan ja era massa tard.

Durant els anys 1960, diversos grups de rock d'Estats Units la van popularitzar. La versió més famosa és la de Ritchie Valens.

Popular brassilera - Lambada

La lambada és un ritme i un ball que neix a Brasil cap els anys 1970.
L'origen de la lambada és un ball antic anomenat carimbó. Aquest era un ball sensual que les dones ballaven amb una faldilla molt curta per atreure els homes.

Aquest ball va anar canviant i cada cop va anar agafant ritmes més forts. En portugués lambada significa cop fort i aquesta paraula es va anar popularitzant per descriure aquest tipus de ball.

L. Berstein - West side story

West side story és una obra de teatre musical i una pel·lícula inspirada en l'obra Romeu i Julieta de W. Shakespeare.

L'argument situa l'amor de Romeu i Julieta  a Nova York, on dues bandes juvenils rival s'enfronten. D'una banda hi ha els Sharks, portorriquenys i de l'altra els Jets, estadounidencs d'origen irlandès.

Els enamorats són Toni, un ex-membre dels Jets i Maria la germana del cap dels Sharks; això provoca nombrosos enfrontaments entre les dues bandes i té un final tràgic.

El musical es va estrenar a Nova York el 1957 i va ser innovador pels balls, les coreografies, la música que introduïa ritmes llatins i de jazz i la temàtica.

Itay Talgam - Dirigeix com un gran director d'orquestra

I. Talgam, és un director d'orquestra israelià que actualment ha reconvertit la seva carrera com a formador de lídersen l'àmbit dels negocis. En aquest xerrada parla del lideratge  a través de l'anàlisi de 6 grans directors d'orquestra del s.XX.
 No us perdeu aquesta fantàstica xerrada.

Música de poetes

Música de poetes, un espai virtual per a la música i la literatura, que us convida a conèixer les cançons que músics catalans han fet amb els nostres millors poetes, algunes de les quals, hores d'ara, són difícils de trobar al mercat. A més de les cançons, hi trobareu també una sèrie de continguts complementaris sobre recursos poètics, que pot ser d'utilitat tant per al públic en general com per treballar des de diferents àmbits disciplinaris (música i llengua catalana especialment). L'espai s'actualitza periòdicament : visiteu-lo i gaudiu de les cançons i dels poemes!

Vamos a la cama...

Vamos a la cama from Ricard Gimeno on Vimeo.

Els instruments de l'orquestra

En aquesta pàgina de l'XTEC trobareu una sèrie de jocs relacionats amb els instruments de l'orquestra.
Podeu pintar dibuixos, enviar postals, fer trencaclosques i jocs d'audició, entre altres propostes.
Cliqueu aquí per accedir a la pàgina.

Practica amb les armadures

A la pàgina de José Rodríguez Alvira podeu trobar un munt de recursos per a l'autoaprenentatge de la música.

Us recomano aquests dos exercicis per practicar amb les armadures. 
En el primer us demanarà que poseu l'armadura que correspon a una tonalitat, major o menor.
 

Si voleu provar cliqueu aquí.

Fulls de pentagrames al teu gust

Blank sheet music
Amb aquesta eina pots fer-te els fulls pautats i després imprimir-los.
Clica aquí 

A. Borodín - Danses polovtsianes del Príncep Igor

Les danses polovtsianes formen part de l'òpera Príncep Igor, però s'interpreten sovint separadament, tan en la seva versió orquestral com coral.
El nom fa referència als pólovtsy, nom rus per al poble dels cumans. Els cumans eren una tribu nòmada que vivia al nord del mar Negre i del riu Volga.  Els podem trobar a diverses parts de l'Europa oriental durant el s.XVI, com ara Hongria i Romania. Parlaven el cumà, una llengua morta avui en dia.

L'òpera del Príncep Igor està basada en un text antic, del s.XII, Els contes de la campanya d'Igor, que narra la campanya fracasada que el príncep Igor va dur contra els cumans.
Tot i que Borodín treballà en aquesta òpera durant més de 20 anys va quedar inacabada i van ser altres compositors, Rimski Kórsakov i Glazunov els que la van acabar d'orquestrar.

Riccardo Muti. El Arte de la Dirección Musical

La preservación de sonidos en peligro de extinción gana adeptos

La preservación de sonidos en peligro de extinción gana adeptos

Raquel Quelart

La Vanguardia, Miércoles, 2 de febrero 2011

Solemos captar la imagen de un lugar mediante la fotografía o el dibujo, pero no es algo tan común registrar su sonoridad. Es precisamente lo que hacen los practicantes del coleccionismo de sonidos o fonografía, una técnica que consiste en hacer grabaciones que permitan elaborar paisajes sonoros. Un concepto que el ambientalista canadiense Murray Schafer definió como “el entorno acústico, el campo total de sonidos donde quiera que estemos”. “Nos gusta recoger de manera acústica esos paisajes naturales que todavía persisten. Algunos, con los años, irán desapareciendo, por lo que nuestro trabajo, en cierta forma, es guardarlos antes de que eso ocurra”, apunta el experto en fonografía Mikel R.Nieto. (Leer más)

Os recomiendo ver el vídeo "A la caza de sonidos en el Delta del Llobregat"

N. Rimsky-Korsakov - Cançó de l'Índia

Nikolai Rimsky-Korsakov, Song of India de l'òpera Sadko
L'òpera Sadko va ser composta l'any 1898. Està basada en una llegenda èpica russa.
Sadko era un pobre músic que tocava un instrument de corda tradicional rus anomenat gusli. Un dia trobant-se molt trist perquè ningú el volia contractar va començar a tocar al costat del llac Ilmen. El zar del mar el va escoltar i va proposar-li de fer-lo ric amb la condició de que tornés cada dia a tocar a la vora del llac. El zar li va dir que desafiés amb una juguesca als comerciants dient-los que era capaç de treure peixos d'or del llac. Els comerciants es van riure d'ell i van acceptar, però llavors, el zar del mar va donar-li els peixos i en cobrar la juguesca es va fer ric.
Els diners el van canviar i va voler fer-se amb tot el comerç de la zona i en no aconseguir-ho va deixar d'anar a tocar a la vora del llac. Enfadat el zar del mar provoca tormentes que amenacen els vaixells de sadko i vol retenir-lo amb ell al mar perquè continui tocant el gusli.
Finalment aconsegueix alliberar-se del pacte fet amb el zar del mar i es converteix en un homa bo i generós.

E. Grieg - Peer Gynt

Peer Gynt Op. 23 va ser composta per E. Grieg en 1876 per a una obra teatral de H. Ibsen.

La música va tenir molt èxit en el seu moment i per això Grieg la va arranjar en dues suites orquestrals. Avui en dia sols s'interpreten aquestes suites, en canvi l'obra teatral original ha quedat oblidada donada la dificultat per a muntar l'obra amb la música.

La suite núm. 1, per a orquestra simfònica, té 4 moviments: El matí, Mort d'Ase, Dansa d'Anitra i A la cova del rei de les muntanyes.

Música del Romanticisme (Concert d'alumnes)

El Romanticisme (EMM Sant Andreu, Concerts d'instrumentistes 7 de febrer de 2011)
Aquesta audició sobre música del Romanticisme està dividida en 5 apartats:

Petites formes musicals, L'estil de vida romàntic, Música i literatura, El Romanticisme de fi de segle i Música de saló.

Cada alumne ha preparat un petit text explicatiu de la seva obra a partir del qual hem fet el guió de l'audició que serà narrat pels propis alumnes. 

Introducció

David: El Romanticisme és un moviment artístic que es va originar a Alemanya a finals del s. XVIII en la literatura, i que de seguida va influenciar a totes les arts, entre elles la música. 
Irene:En música el Romanticisme el situem al s. XIX, entre els anys 1815 i 1910.

David: Els romàntics volien trencar amb la tradició i l'ordre establert. 
Irene: Eren uns revolucionaris que cercaven la llibertat, i donaven molta importància al sentiment i al contacte amb la naturalesa.